Camine pels carrers i pense en les paraules que deixaré escrites en aquest blog. Em venen al cap curiositats que em regala la vida i, també, de tant en tant, alguna píndola filosòfica vestida de passatge quotidià. Si, aquesta nit escriure, pensava fa unes hores.
Però, arriba la nit, i els silencis que m'envolten em fan callar. No puc cridar. Val la pena cridar quan no hi ha orelles que t'escolten?
Escric, esborre, escric, esborre, es...
Ja ho he decidit. No escriure més, ara no puc.