Han passat moltes setmanes des del darrer post. Han passat moltes coses aquest mesos.... la primera Trobada d'Escoles en Valencià, on he estat treballat de valent en la Coordinadora de Centres d'Ensenyament en Valencià. Tota una experiència que demostra que en aquest país nostre alguna cosa encara està viva. El present és descoratjador...però el futur obri portes a l'esperança.
A banda d'açò, la descurança d'aquest blog (realment no hi ha arguments per autojustificar aquesta deixadesa d'escriptura) ha estat provocada per la feina que he tingut per tornar a aixecar Andana Editorial. Un projecte que va començar fa 5 anys i que els els últims dos anys havia quedat en letargia. Però, ara els trens dels llibres tornen a passar per aquesta Andana.
Espere que aquest silenci de les darreres setmanes siga, com aquesta calma de la nits d'estiu, com aquesta nit de Sant Joan. Una nit, on ressonen les ones de la mar per mantindre humits els dolços records viscuts. I al mateix temps, enmig de la sorra, el foc crema dolors i malifetes ja quasi oblidats. Un ritus perfecte per escenificar el naixement del nous desitjos.
A l'anterior post parlava d'uns amics, i aquest són els protagonistes del nou llibre d'aquesta segona etapa d'Andana Edicions; un llibre que porta per títol Ànimes de cotó en pèl. El llibre ja ha començat la seua distribució, i ja hem obert llibreria a internet. Espere que aquesta setmana estiga la nova web.
Queda tanta feina per fer... però tenim tanta il·lusió que tot ens sembla com la primera vegada... un món nou tan recent que sembla que moltes coses no tenen nom....com l'inici d'una novel·la única que diu així:
A banda d'açò, la descurança d'aquest blog (realment no hi ha arguments per autojustificar aquesta deixadesa d'escriptura) ha estat provocada per la feina que he tingut per tornar a aixecar Andana Editorial. Un projecte que va començar fa 5 anys i que els els últims dos anys havia quedat en letargia. Però, ara els trens dels llibres tornen a passar per aquesta Andana.
Espere que aquest silenci de les darreres setmanes siga, com aquesta calma de la nits d'estiu, com aquesta nit de Sant Joan. Una nit, on ressonen les ones de la mar per mantindre humits els dolços records viscuts. I al mateix temps, enmig de la sorra, el foc crema dolors i malifetes ja quasi oblidats. Un ritus perfecte per escenificar el naixement del nous desitjos.
A l'anterior post parlava d'uns amics, i aquest són els protagonistes del nou llibre d'aquesta segona etapa d'Andana Edicions; un llibre que porta per títol Ànimes de cotó en pèl. El llibre ja ha començat la seua distribució, i ja hem obert llibreria a internet. Espere que aquesta setmana estiga la nova web.
Queda tanta feina per fer... però tenim tanta il·lusió que tot ens sembla com la primera vegada... un món nou tan recent que sembla que moltes coses no tenen nom....com l'inici d'una novel·la única que diu així:
"Muchos años después frente al pelotón de fusilamiento, el coronel Aureliano Buendía habría de recordar aquella tarde remota en que su padre lo llevó a conocer el hielo (...) El mundo era tan reciente que muchas cosas carecían de nombre, y para mencionarlas había que señalarlas con el dedo".