Edip convida a una cervesa

Pot ser tan fàcil i tan alhora tan difícil créixer a l’ombra d’un gran nom. Pot ser fàcil si no tens cap altra aspiració que viure i ser mitjanament feliç. Però, si tens el cap ple de somnis per fer alguna cosa pròpia és molt difícil no escoltar les veus que es passen els dies fent homenatges a les teues arrels.

Perfecte, jo sóc el primer lluitador que ha de posar en el lloc que mereixen als meus avantpassats ... Però, tots necessitem un espai propi on poder pujar sobre un caixó de taronges i dir la nostra. Supose que en alguna ocasió et pots fer un cervesa amb Edip per poder escoltar la seua versió de la història, i així descobrir que quan va fer tot allò no era conscient que la sang que vessava era la seua. Però després de parlar amb ell sempre em queda un dubte: mai sé si Edip està penedit tot el que va fer. Només sé que ara és el Rei, tot i que ell sap que un dia o un altre rebrà la seua pròpia medicina, és llei de vida.

Gràcies per la xerrada Edip, A aquesta cervesa convida vostè, sa majestat, de moment.