divendres, de novembre 23, 2007

Antígona i sis graus

El fet de ser fill únic impossibilita viure l'experiència de saber que es pot arribar a sentir per un germà. Es tracta d'un tipus d'estima que mai arribaré a saber com és.

Aquest sentiment apareix a una de les obres clàssiques que tracta aquesta estima als germans: l'Antígona de Sòfocles. Us diria que la llegiu, però tal vegada amb fer una consulta a l'argument ja en teniu prou per ubicar el dilema que planteja i que de segur molts que aquells teniu germans heu viscut. Antígona sent l'obligació de soterrar com cal al seu germà (amor fraternal) però ha d'enfrontar-se a la llei imposada pel Rei que prohibeix que el seu germà siga soterrat perquè ha sigut un traïdor. L'amor contra la llei.

Tot açò va ser escrit fa molts segles. Però tornant a l'actualitat, des de fa algunes setmanes estic enganxat a una de les sèries americanes que ha tingut prou audiència els últims mesos que es diu Sis graus. Resulta curiós com un dels personatges de la sèrie, Damian, és un home honrat que en un moment determinat ha de delinquir per salvar al seu germà de la mort. Aquest fet li provoca un gran dilema entre l'amor al seu germà i el compliment de la llei. De nou: l'amor contra la llei. Un debat que ja feia pensar al públic de Sòfocles a la Grècia clàssica.

2 comentaris:

Juli Capilla ha dit...

Ricard, si et serveix de consol, jo tampoc no tinc germans i també tinc aquesta sensació d'orfandat. Tinc dues germanes adorables, això sí. Però hi ha coses en què els homes i les dones, per sort, diferim (i que no em malinterprete ningú, per favor). Hi ha coses que compartim de manera diferent amb els uns i/o els altres. I això és bo, perquè afavoreix la diferència i, en conseqüència, l'enriquiment mutu. La base de l'univers rau en el joc de la diferència i la semblança.

Anònim ha dit...

Com a ftuboliste d'èlit que soc, molt a sovint em trobe sol en la meua glòria i fama.
Germans pocs, i per tant, eixe sentiment no el conec. El que intente fer és, ja que no tinc eixe sentiment ni crec que el tinga, repartir eixa estima que no faig servir entre els meua amics més propers i familiars més estimats (pocs, la veritat).