El paper d’un líder és bàsic per a poder avançar I com a mostra només teniu que mirar el Partit Socialista Valencià, que porta uns quants anys en el desert a la recerca d’un vertader líder que porte l’organització cap a la dignitat. Però, a banda del món de la política, l’existència d’un líder és fonamental en quasi tots els aspectes de la vida: en la vida familiar, en la colla d’amics, en l’equip esportiu i evidentment també en el món laboral.
Per ser un líder és necessari complir una sèrie de requisits, que quasi sempre resten implícits. En un lloc de treball o en un equip de futbol sempre és fàcil detectar qui és el que porta la veu cantant i qui fa funcionar l’engranatge a la perfecció. Perquè una de les característiques fonamentals d’un líder és fer treballar al grup de persones que tenen al seu voltant, o fer-los que s’il·lusionen, i fer-los que avancen en les seues aspiracions personals... és a dir, saber treballar el grup per fer que les organitzacions, i les persones, cresquen.
Però, tan necessaris per a una organització són els líders com perillosos són els aspirants a líders que no ho són. Estic segur que quasi tots ens hem trobat en la nostra vida esportiva, laboral, personal... amb persones que creuen que són líders i en realitat són marejadors. Com quasi sempre, al futbol tenim sempre bons exemples de tots açò. L’actual entrenador del valencià era un aspirant a líder que li van donar tot el poder per fer i desfer I en lloc de triar el primer camí va escollir el segon. No ha sabut entendre la realitat de l’entorn, s’ha encabotinat en alguns temes que no són els punts claus per fer funcionar l’equip, no ha sabut traure el millor de cada persona, ha mirat més pels seus interessos personals que els de l’equip... i alguna que altra errada que acabarà pagant. En definitiva, que ha cregut que era líder i en realitat ha acabat com a “marejador” de l’equip. Per desgràcia, aquesta situació d’aspirant a líders que en realitat acaben en “marejadors” no només passa al món del futbol. Quan hi ha un líder que: té les coses clares al cap, que entén on estan les claus, que sap motivar a l’equip; aleshores tot sembla fàcil i tots estan contents. Però, quan hi ha un “marejador” els problemes creixen per tots els racons i aleshores cal tindre paciència.
2 comentaris:
Quanta raó tens, Ricard. Tots els qui hem crescut amb un cert recel respecte a tot el que se'ns presente com a "autoritat", "jerarquia", "poder" hem sentit, en alguna ocasió, un cert calfred al comprovar l'àura que ha adquirit recentment la paraula líder i el discurs entre empresarial i "cultural" al voltant del lideratge. Però la veritat és que si no desenvolupem l'instint de trobar els nostres millors líders possibles (o d'assumir eixe paper nosaltres mateixos en les situacions en què calga fer-ho), acabarem en les pitjors mans possibles. De fet, ja ens passa ben sovint - i no només amb el València C.F., que té un "instint" per a trobar líders roïns i desfer-se dels bons que ja voldríem per als nostres enemics...
Emili, com encertadament comentes, és necessari assumir el paper de trobar els líders on guiar-se. En aquest cas jo sempre em deixe dur per un símil que m'agrada molt, el d'un far. En aquesta navegació diària hi ha moments que to és fa fosc i és necessari tindre fars per poder arribar al port sense encallar. Si ens deixen escollir, probablement, escollirem una opció que pensem que siga competents i que ens seduïsca. Però, quan no podem escollir i ens imposen un "marejador" en lloc d'un líder és quan venen els problemes. I no hi ha res pitjor per a una persona amb aspiracions que no ser conscients de les seues mancances i les seues competències...
Publica un comentari a l'entrada