Des del passat mes d'octubre faig de tutor de la Universitat Oberta de Catalunya, concretament al Màster d'Estudis Literaris en l'era digital. Una experiència única que m'ha permés passar a l'altra banda de l'educació virtual.
Dic a l'altra banda, perquè des de fa anys he gaudit del mètode d'ensenyament de la UOC com alumne: he fet cursos, postgraus, un màster i darrerament estic amb una segona llicenciatura. Podríem dir que sóc un fidel client de l'ensenyament d'aquesta Universitat a distància. Els motius són diversos, però sobretot perquè la UOC i jo compartim una aposta pels avantatges de les noves tecnologies. Aprendre en un entorn virtual presenta alguns desavantatges (com quasi tot en la vida), però considere que la quantitat d'avantatges és molt més elevada. Cadascú tindrà les seues però, personalment pense que l'entorn virtual ofereix una comunicació més directa i enriquidora entre el docent i l'alumne. A més, ofereix facilitats d'horaris però exigeix més responsabilitats... (això també és educar!). Molts altres estudiants dela UOC us podrien fer la seua llista d'avantatges personals.
Però, de sobte, el passat divendres tal vegada aprofitant l'avinentesa del 23F es ca fer un cop d'estat inesperat: El far del Màster de la UOC va ser acomiadat (de forma improcedent). Com podeu imaginar a les darreres hores han sigut moments d'incertesa i sense informació (no hi ha motius de l'acomiadament). Els tutors i consultors hem mostrat la nostra solidaritat amb la persona acomiadada i que a més ella va ser la que ens va donar arguments per confiar en aquest sistema d'ensenyament. Tot i que no estem a prop, som molts els que pensem que les persones estan molt per damunt de les empreses. I així ho estan demostrant molts alumnes i altres companys.
Algunes veus més properes a la Universitat m'expliquen que darrere d'aquesta sobtada decisió hi ha enveges i persecucions. És una llàstima, perquè si es confirma que és així, es tornarà a fer realitat una teoria particular que apunta que molts incompetents fan la seua carrera aplicant una premissa: "Llevar-se del costat als competents que poden fer-los un poc d'ombra".
De moment, jo tinc clar que la confiança personal està per sobre de tota aquesta situació. I així li ho expressat a la víctima de tot açò. Tal vegada a curt termini aquesta decisió no em resulte molt profitosa. Però, hi ha "valors" que estan per damunt de totes aquestes decisions I per mi, estar al costat d'aquell que ha ha confiat en tu és IRRENUNCIABLE.
Per cert, i a mi que tot açò em recorda alguna cosa....
Dic a l'altra banda, perquè des de fa anys he gaudit del mètode d'ensenyament de la UOC com alumne: he fet cursos, postgraus, un màster i darrerament estic amb una segona llicenciatura. Podríem dir que sóc un fidel client de l'ensenyament d'aquesta Universitat a distància. Els motius són diversos, però sobretot perquè la UOC i jo compartim una aposta pels avantatges de les noves tecnologies. Aprendre en un entorn virtual presenta alguns desavantatges (com quasi tot en la vida), però considere que la quantitat d'avantatges és molt més elevada. Cadascú tindrà les seues però, personalment pense que l'entorn virtual ofereix una comunicació més directa i enriquidora entre el docent i l'alumne. A més, ofereix facilitats d'horaris però exigeix més responsabilitats... (això també és educar!). Molts altres estudiants dela UOC us podrien fer la seua llista d'avantatges personals.
Però, de sobte, el passat divendres tal vegada aprofitant l'avinentesa del 23F es ca fer un cop d'estat inesperat: El far del Màster de la UOC va ser acomiadat (de forma improcedent). Com podeu imaginar a les darreres hores han sigut moments d'incertesa i sense informació (no hi ha motius de l'acomiadament). Els tutors i consultors hem mostrat la nostra solidaritat amb la persona acomiadada i que a més ella va ser la que ens va donar arguments per confiar en aquest sistema d'ensenyament. Tot i que no estem a prop, som molts els que pensem que les persones estan molt per damunt de les empreses. I així ho estan demostrant molts alumnes i altres companys.
Algunes veus més properes a la Universitat m'expliquen que darrere d'aquesta sobtada decisió hi ha enveges i persecucions. És una llàstima, perquè si es confirma que és així, es tornarà a fer realitat una teoria particular que apunta que molts incompetents fan la seua carrera aplicant una premissa: "Llevar-se del costat als competents que poden fer-los un poc d'ombra".
De moment, jo tinc clar que la confiança personal està per sobre de tota aquesta situació. I així li ho expressat a la víctima de tot açò. Tal vegada a curt termini aquesta decisió no em resulte molt profitosa. Però, hi ha "valors" que estan per damunt de totes aquestes decisions I per mi, estar al costat d'aquell que ha ha confiat en tu és IRRENUNCIABLE.
Per cert, i a mi que tot açò em recorda alguna cosa....
2 comentaris:
I a mi que també...
IRRENUNCIABLE, gràcies Ricard!!! Ah, i no m'importaria tindre't de tutor, eh? però no ara ;-)
Publica un comentari a l'entrada