Sempre que apareix alguna innovació quasi sempre apareixen dues postures: Apocalíptics i integrats. La darrera escenificació d'aquest posicionament ha estat la irrupció del facebook a les nostres vides.
El passat estiu em va contagiar d'aquest virus el meu amic Albert (per cert, felicitats!). Des d'aleshores he fet de predicador transmetent la "bona nova" entre amics i coneguts. I el resultat ha estat excepcional. He recuperat amics que feina molts anys que no sabia res d'ell (els meus companys de pis de Barcelona, companys de la facultat de periodisme... que fa 10 anys que no els veig). De fet, aprofitant les possibilitats del facebook estic intentant organitzar un sopar de 10 aniversari de la meua promoció de la periodisme de la UAB. Per tant, només que puc parlar bé del Facebook, perquè sense ell hauria estat impossible recuperar tots aquests amics que he anat deixant en el temps i la distància.
Però, no només he recuperat el passat... també ajuda a mirar el futur amb un altra perspectiva. Demà, acabe les classes del CAP i he tingut la sort de trobar uns companys amb els quals, coses del destí, compartisc aficions i tasques professionals de present. Si no no existirà una eina com Facebook seria molt complicat mantindre el contacte amb ells, però ja ens hem fet "amics" en aquesta xarxa social i així ens podem seguir la pista.
Altres parlaran dels aspectes dolents de les xarxes socials... però, en la meua experiència personal, si aquestes eines d'Internet s'aprofiten com cal són una vertadera revolució de les nostres relacions interpersonals.
El passat estiu em va contagiar d'aquest virus el meu amic Albert (per cert, felicitats!). Des d'aleshores he fet de predicador transmetent la "bona nova" entre amics i coneguts. I el resultat ha estat excepcional. He recuperat amics que feina molts anys que no sabia res d'ell (els meus companys de pis de Barcelona, companys de la facultat de periodisme... que fa 10 anys que no els veig). De fet, aprofitant les possibilitats del facebook estic intentant organitzar un sopar de 10 aniversari de la meua promoció de la periodisme de la UAB. Per tant, només que puc parlar bé del Facebook, perquè sense ell hauria estat impossible recuperar tots aquests amics que he anat deixant en el temps i la distància.
Però, no només he recuperat el passat... també ajuda a mirar el futur amb un altra perspectiva. Demà, acabe les classes del CAP i he tingut la sort de trobar uns companys amb els quals, coses del destí, compartisc aficions i tasques professionals de present. Si no no existirà una eina com Facebook seria molt complicat mantindre el contacte amb ells, però ja ens hem fet "amics" en aquesta xarxa social i així ens podem seguir la pista.
Altres parlaran dels aspectes dolents de les xarxes socials... però, en la meua experiència personal, si aquestes eines d'Internet s'aprofiten com cal són una vertadera revolució de les nostres relacions interpersonals.
1 comentari:
Ay! RIcard, què propaganda li fas al facebook, gràcies a tu estic jo dins, jajajaj,,, besets!!
Publica un comentari a l'entrada