Quan la vida, per no dir la salut, no et tracta amb tota la seua benevolència, et veus obligat a agafar una llibreta per pautar els teus hàbits: Ara toca menjar açò, ara toca fer allò i després has d'anar fins allà, però, no oblides que abans hauries de vindre ací... una llarga llista que, amb el pas dels anys, vas assumint de forma tant natural que ni te n'adones que has esdevingut una persona d'hàbits.
Però tot açò pot canviar un bon matí. Com m'ha passat a mi. Un dia feiner, pocs minuts abans que sonés el despertador escolte el truc de la porta. Qui serà tan matí? Mire per l'espiera de la porta i no veig a ningú... així que no faig cas. Però, de sobte torna a sonar el timbre i en aquesta ocasió decidisc obrir la porta i davant meu em trobe un pingüí... si! un pingüí! L'animalet s'escolà entre les meues cames i entrà a casa... des d'aleshores està visquent amb mi, i, com ja podreu imaginar, és difícil fer entendre a un pingüí que jo sóc una persona de costums.
Però tot açò pot canviar un bon matí. Com m'ha passat a mi. Un dia feiner, pocs minuts abans que sonés el despertador escolte el truc de la porta. Qui serà tan matí? Mire per l'espiera de la porta i no veig a ningú... així que no faig cas. Però, de sobte torna a sonar el timbre i en aquesta ocasió decidisc obrir la porta i davant meu em trobe un pingüí... si! un pingüí! L'animalet s'escolà entre les meues cames i entrà a casa... des d'aleshores està visquent amb mi, i, com ja podreu imaginar, és difícil fer entendre a un pingüí que jo sóc una persona de costums.
2 comentaris:
Sirenes, pingüins... quins éssers més estranys et visiten últimament, no?
No he pogut evitar pensar si pujà amb l'ascensor... recordes aquell grup de música :-D ?
Publica un comentari a l'entrada