Versions

Parlar de sirenes no és una tasca fàcil, però tal vegada siga més difícil esbrinar d'on venen.

Fa unes dies al Saler, quan el sol ja s'amagava darrere dels núvols temptats de pluja i els primers vents marins de la tardor raspaven les dunes de coure, passejava de la mà, ingràvida, d'una sirena.

Quan vas de la mà d'una dona tan especial és probable que molts desconeguts et miren bocabadats, i alguns fins i tot, perden la vergonya i et pregunten d'on ha vingut aquella singular companya. Com ella és molt discreta, baixa la mirada i amb el seu silenci em reclama que jo done respostes a aquelles impertinències. I aleshores, davant aquelles preguntes, jo explique que un dia de novembre estava assegut en un banc i ella va vindre de la mar i es va seure al meu costat. A altres els explique que en un passeig per la platja l'arena es va remoure i de sobte es va obrir un gran forat des d'on va eixir ella per acompanyar-me en el meu passeig. Fins i tot, hi ha algunes persones, sobretot aquelles que veig que tenen el gest de tindre molta fam d'imaginació, als quals els conte que a aquesta sirena la vaig conèixer per internet.

Veritablement, no sé quina de les tres explicacions és la certa, així que cada vegada que em pregunten em limite a relatar, amb goig, una versió diferent de com vaig conèixer a aquesta sirena que m'acompanya.