De tant en tant, ens trobem que comença un nou any al calendari. Som conscients des de fa unes dies, o fins i tot fa algunes setmanes que les quatre xifres que encapçalen molts documents van a sofrir alguna modificació. Però, fins que no ho tenim al davant no ho experimentem plenament.
No diré que jo sóc dels que creu en les excessives i recarregades celebracions d’aquesta data. De fet, crec que sóc poc partidari de les “excessives” celebracions de cap esdeveniment. Perquè tot i que el calendari va lent, al nostre voltant tot passa molt de presa.
No obstant això, tot i no fer celebracions, el que si que m’agrada (i prou) és fer avaluacions d’allò que hem passat els darrers mesos. Una activitat a la que m’aboque, inconscientment, i que em porta a fer algunes anotacions per intentar millorar.. si, intentar-ho. Aconseguir-ho és un altra història.
I en aquest quadern del 2010 que en breu tancarem deixe constància d’una anotació que tal vegada m’aprofiten per al futur: “Creure en els propòsits”.
He arribat a aquesta conclusió perquè sóc conscient que no som demiürgs propietaris del nostre destí, què massa sovint ens porta a llocs inesperats, però davant açò sempre ens queden els propòsits. Així m’ho va demostrar fa poc un bon amic que em contar el seu propòsit d’encetar un nou projecte per demostrar que allò on tots havien “fracassat” ell posaria en marxa un nou model. I així ho ha fet. A hores d’ara, encara no tenim els resultats d’aquest encoratjador propòsit que ha encetat. Però, he de confessar que poc m’importen ara els beneficis (que seran bons), allò que he aprés és que cal creure en el propòsits, deixant enrere les pors. Tinc enveja sana del seu coratge.
Finalment, per arrodonir aquesta voluntat de creure en els propòsits, fa unes dies a la vora d’un mar gelat he escoltat a la meua sirena que em deia a cau d’orella que cada any hem d’aprendre alguna cosa nova: tal vegada una llengua, tal vegada una habilitat, tal vegada una nova forma de viure... poc importa. I la idea m’ha enamorat: “Creure en els propòsits per no conformar-se mai, per no aferrar-se a la resignació de la felicitat”.
2 comentaris:
Una vegada vaig llegir que quan tu desitges molt alguna cosa, tot l’univers conspira perquè ho aconseguisques. Tan sols jo afegiria que el desig ha d'anar acompanyat de treball, esforç i amics per quan hi haja recaigudes en la dura batalla. Els amics són els que et fan fort en les derrotes i t’ajuden a retrobar el camí quan es fa de nit.
Completament d'acord Cristian. També el fet d'aprendre algo nou es molt reconfortant i un gran alicient, una persona amb inquietuds sempre ha d'estar aprenent, i això és el més gran enemic de la monotonia.
Publica un comentari a l'entrada