diumenge, d’abril 25, 2010

El gerro blanc

Apagues la televisió i et quedes mirant la pantalla negra. No és la primera vegada que ho fas. Però en altres ocasions has decidit obrir un llibre o posar-te el portàtil al davant. Però, en aquesta ocasió et quedes mirant el moble de la televisió i te n'adones que sobre aquell aparador negre d'Ikea descansa un gerro un blanc de cos ample i coll estret i allargat. No et sorprèn la seua presència, saps que està al pis des de fa temps, però en aquest instant prens consciència d'aquest objecte decoratiu que està al davant teu.

L'observació s'allarga uns pocs minuts i desprès et venen les reflexions. La primera és un gest de desaprovació: "No m'agrada aquest gerro ací". No et desagrada l'essència d'aquest element decoratiu, sinó la seua col·locació al teu pis, i gires el cap a un costat i l'altre cercant un lloc millor per reubicar-lo. Però no ho tens gens clar. Aleshores, tornes el teu objectiu ocular cap al gerro blanc que descansa des de fa temps sobre el moble de la televisió, i comences a fer-te preguntes.... Com va arribar a ma casa? Per què vaig decidir col·locar-lo allí? Ha estat allí sempre? El vaig comprar? Me'l van regalar? Has perdut la memòria, i no saps les respostes.

I tornes a mirar el gerro blanc que descansa sobre el moble de la televisió, i penses en les hores i hores que hi ha estat davant teu. Malgrat això, fins aquest instant mai havies reflexionat sobre la seua presència. Tal vegada culparàs de tot açò a la quotidianitat que provoca la manca d'atenció sobre les coses que tenim al nostre voltant. Ho saps perquè aquesta idea no és nova per tu, ja que en les ocasions que has arribat a un lloc nou, en els primers moments, ho has mirat tot amb els ulls ben oberts per resseguir i descobrir els detalls. Però, saps ben bé que a mesura que repeteixes les visites vas aclucant els ulls i convertint aquest inicial esbalaïment pueril en mansa indiferència. Efectes secundaris de la quotidianitat.

Aquesta nit, però, has tornat a obrir els ulls per veure davant teu el gerro blanc de cos ample i coll estret. Tal vegada és l'avorriment d'una nit de dissabte, o tal vegada és aquest vici inconfessable teu per qüestionar-te el fonament de les conveccions. Què es açò? Una virtut o un defecte? Saps ben bé que no es pot viure en el perpetu qüestionament de tot, però també saps que no t'han parit per ser esclau d'absurds dictats. Eres persona famolenca de raons, alenes arguments per poder sobreviure enmig d'aquesta desconcertant existència.

Passen els minuts, i et ve el son, però abans d'anar a dormir has pres una decisió sobre el futur del gerro blanc que descansa sobre el moble de la televisió. No saps on el posaràs, ni si el lloc on estarà t'agradarà més o menys que on està ara, però, indefugiblement, has decidit que ha de canviar de lloc.