dijous, de març 26, 2009

Prémer el botó de control

Des de fa algunes setmanes l'activitat laboral em deixa poc d'espai per deixar per escrit les coses que em passen pel cap (com em pregunta el facebook).
I és que les activitats són nombroses... i quasi no em deixen pensar en com han canviat les coses de fa un any a ara.

Fa un any, just abans de setmana santa, començava el camí de davallada del 2008. A mesura que passaven els mesos veia com poc a poc anava perdent la motivació i el control per seguir endavant. A tots ens passa de tant en tant aquesta sensació. Un exemple pràctic és al volant... quan vas accelerant el cotxe en una llarga recta i de sobte venen un quantes corbes tancades i sinuoses que per un segons et fan perdre el control del vehicle. Intentes reduir la velocitat, i al mateix temps un formigueig et recorre tot el cos... aquesta sensació és tan perillosa com excitant i addictiva.

Han passat els mesos i poc a poc he anat recuperant el control. Aquest és un també dels senyals que ens fem majors... cada vegada anem prenent més el control. Els dies estan plens de novetats i d'il·lusió: l'engrescadora feina d'Escola Valenciana, i els preparatius per la Trobada d'Almussafes (les comparacions ja sé que resulten fastigoses... però hi ha tanta diferència de fa un any a ara en el dia a dia, que ara fins i tot fa goig aixecar-se cada matí). A banda, altres coses que poc a poc vaig enllestint.

Tot i aquestes múltiples novetats diàries, la sensació de portar el control està cada dia més assumida... com diu una cançó que posen molt a la ràdio totes les vesprades: "serà que m'hauré fet major, i que alguna cosa haurà pres aquest botó... i tal vegada ara visca més feliç amb el meu interior".