divendres, d’agost 20, 2010

La llum de l'estiu

Tenia un espill ubicat a l'entrada de casa, un lloc amb poca llum. L'objectiu d'aquest objecte era fer una última comprovació del meu estat abans d'eixir al carrer. Però, la manca de llum de natural en aquest espai em provocava moltes dificultats per aconseguir el propòsit marcat. Quan em posava al davant em mirava i remirava però només veia ombres i amb molta dificultat podia distingir el meu semblant. Aquest fet em despertava dubtes i desassossecs: podria oferir així el millor de mi? podria jo així mostrar-me ferm i convençut?.... ara, amb el pas del temps he descobert que era impossible traure profit.

Però, un bon dia l'espill va canviar de lloc, i va abandonar el rebedor. No era el seu lloc. I el vaig ubicar en un altre espai de la casa amb més llum.. i com podeu imaginar el canvi va ser brutal. L'espill es va enlluernar per mostrar-me un reflex ple de detalls, de colors, de matisos ... en definitiva, ara fa goig mirar-se a cada moment en ell ja que em regala una imatge confiada i engrescadora que m'ajuda cada dia a eixir al carrer amb la suficient fermesa per creure que la vida és un repte ple de coses bones per fer.

Malauradament, en massa ocasions ens obstinem en quedar-nos en les parts grises de la vida i allò que aconseguim és enfosquir-ho tot, i renunciar a les llums que hi ha en altres espais al nostre abast.

dimecres, d’agost 18, 2010

¿?

Acabe d'entrar al bloc i he vist que alguna cosa ha canviat.. tu també ho has notat? He vist que hi ha una nova imatge de capçalera, que hi ha nous colors, i per un moment m'he sentit desconcertat. No tenia clar si aquest era el meu bloc o tal vegada havia escrit malament l'adreça i estava visitant un altra pàgina web.

La darrera entrada era la que jo vaig escriure, i sembla que els enllaços estan també tal i com jo els vaig deixar ( per cert, caldria actualitzar-los, no creus?) Però, he de confessar-vos que aquests constatacions inicials no m'han deixat tranquil, així que per comprovar que realment aquest era el bloc Parlant de Sirenes he decidit fer un repàs aleatori pels escrits dels anys anteriors: del 2005, 2006, 2007... i aquesta nova comprovació m'ha aprofitat per dues coses: la primera ha sigut confirmar que efectivament és el meu bloc, i la segona és que rellegir el passat de vegades et fa sentir-te estrany. Confesse que de vegades m'ha costat reconèixer alguns dels testimonis que han quedat escrits en la memòria d'aquest inconstant diari d'anotacions personals.

I després de totes aquestes comprovacions (necessàries desprès de l'ensurt inicial de pensar que hi havia un altre Ricard que també parlava de sirenes, ja seria casualitat!) he analitzat el nou aspecte del bloc, i crec que m'agrada... els colors taronges donen pas als blaus i al blanc. El desassossec de la gran ciutat s'ha enfonsat en un mitigant mar mediterrani... i el banc que em donava seient és ara la cova on es pot canviar el rumb de les històries.... i sembla que aquesta història ha canviat!