dimarts, de maig 17, 2011

Simplement, camines

Quantes vegades camines pel carrer i no eres conscient ni per on vas? Mecànicament vas posant un peu al davant de l'altre. Mentre, tal vegada penses en les teues coses: si arribe a hora, si havia de telefonar-li a aquell amic, si demà he de fer aquella altra cosa... no ets conscient però, simplement, camines.

Però, de sobte, per un motiu irrellevant (un semàfor, un creuament de carrer, un embús de vianants...) et quedes aturat. Ja no et mous. Les idees que portaves al cap s'esvaeixen en un instant. I el teu voltant queda inanimat. Tot quiet!

Aleshores, t'atrapa la por a fer cap moviment. Ho has oblidat. No saps per on havies d'anar-hi. Per aquest carrer? o per aquell altre? Quin camí serà el més curt? Em creuaré amb algú no vull veure? Trobaré el lloc? Estàs amerat per una insospitada por que ja vas sentir quan eres un nadó i començaves a caminar. Eixe record estava a dins teu i, per uns instants, has rescatat aquell sentiment que s'amaga en algun racó del nostre cervell.

Inesperadament, un pit despistat et frega l'esquena i reacciones. Sense adonar-te fas el primer pas. Quina sort trobar aquesta empenta tan suggeridora. Tornes a caminar, tornes a fer un post, tornes a escriure... simplement, camines