dimecres, de juliol 27, 2011

Davant d'un futur incert

Capficat per aconseguir-ho tot i ara. Aquest el manament superior de la deessa Quotidianitat que cal resseguir amb fanatisme. Allò que fa cinc minuts has descobert, demà només serà una anècdota del passat. No hi ha prou en guanyar avui, ni en triomfar demà... prompte serà demà passat, i si et despertes, només seràs un record, tal vegada un dolç record, però al cap i a la fi un record.

Curioses aquestes revolucions que es mencionen en un tweet, revolucions proclamades en els murs dels comentaris, o que fins i tot, si són un poc més antigues, revolucions que es reivindiquen des d'un post. Revolucions subcutànies formulades amb productes inerts.

Però, i si la revolució és allò que es fa amb la perspectiva que donen els marges dels camins. Des de la superació del mite de la generació rebel que aixeca escèpticament el puny mentre esnifa ratlles de d'irresponsabilitat. I si la revolució és llegir detingudament que tenim les mans tacades de sang i sentim la vergonya de portar un cor tan blanc.

divendres, de juny 03, 2011

Vull volar

Fa unes setmanes, mentre passejàvem gaudint d'un matí assolellat del mes de maig, un bon amic em va confessar: "Tinc un desig que no puc apaivagar: Vull volar". El vaig escoltar amb atenció i no vaig posar en dubte el seu deler. Sincerament, desconec si algun dia el meu amic aconseguirà volar, però el que tinc ben segur és que jo estaré allí per alegrar-me del seu èxit o per agafar-lo si cau al terra.

dimarts, de maig 17, 2011

Simplement, camines

Quantes vegades camines pel carrer i no eres conscient ni per on vas? Mecànicament vas posant un peu al davant de l'altre. Mentre, tal vegada penses en les teues coses: si arribe a hora, si havia de telefonar-li a aquell amic, si demà he de fer aquella altra cosa... no ets conscient però, simplement, camines.

Però, de sobte, per un motiu irrellevant (un semàfor, un creuament de carrer, un embús de vianants...) et quedes aturat. Ja no et mous. Les idees que portaves al cap s'esvaeixen en un instant. I el teu voltant queda inanimat. Tot quiet!

Aleshores, t'atrapa la por a fer cap moviment. Ho has oblidat. No saps per on havies d'anar-hi. Per aquest carrer? o per aquell altre? Quin camí serà el més curt? Em creuaré amb algú no vull veure? Trobaré el lloc? Estàs amerat per una insospitada por que ja vas sentir quan eres un nadó i començaves a caminar. Eixe record estava a dins teu i, per uns instants, has rescatat aquell sentiment que s'amaga en algun racó del nostre cervell.

Inesperadament, un pit despistat et frega l'esquena i reacciones. Sense adonar-te fas el primer pas. Quina sort trobar aquesta empenta tan suggeridora. Tornes a caminar, tornes a fer un post, tornes a escriure... simplement, camines

dimarts, de març 22, 2011

Nou moscada

Una nit de juliol em va preguntar què era allò que m'enamorava d'ella. Com era previsible aquella qüestió em va descol·locar. Si m'hagués plantejat moltes altres preguntes de ben segur que li hauria regalat un bon grapat d'argumentacions veritablement sostenibles. Però, enamorar-se és d'aquelles coses que mai es mediten, és un regal amb el què t'hi trobes inesperadament una nit qualsevol que et creues amb algú en un pas de vianants d'una gran ciutat. No obstant això, vaig decidir posar raons en els clevills de la desraó, i li vaig respondre amb una llarga (i estic segur que inacabada) llista de motius que m'havien enamorat d'ella.

Ha passat ja algun temps de tot allò. Però, de sobte, fa uns moments, he descobert un motiu més, i en aquesta ocasió inapel·lable, per afegir a la llista. He obert el rebost i he vist allà dins un pot quasi bé ple de nou moscada, i al costat hi ha un altre que encara està per encetar. I he recordat que fa unes dies, amb aquella innocència que encomanen els seus gestos, em va contar que havia anat a comprar i que no sabia si hi havia nou moscada a casa, i davant el dubte havia optat per comprar un nou pot. Després, en tornar a casa, havia descobert que al rebost hi havia un pot per encetar des de fa mesos. "Ara tindrem nou moscada per molts anys", em va dir. Eixa confiança en el nostre futur, i la nou moscada que caldrà afegir als pròxims plats que preparem, m'ha fet recordar aquella llista (inacabada) de tot allò que m'enamora.

divendres, de gener 28, 2011

Quan et poses un barret

Quan et poses un barret al cap, tal vegada és perquè fa fred o perquè plou, però, no cal oblidar que també pot ser que siga un dia ben calorós i aquesta és una bona forma de protegir-nos del sol.

Quan en una nit de gener, el silenci de la matinada et porta fer un tomb per tot allò que portes al cap, et pots arribar a preocupar davant l'allau de projectes oberts que deambulen per allà. Els nous llibres del catàleg editorial creixen de forma exponencial, però, saps que les noves estances d'aquesta Andana, les esteu bastint amb fermes mans i nobles pedres.

Quan en una nit de gener, traus el cap per la finestra per veure si encara plou, t'esborrones amb el fred. T'aboques i allà baix de la plaça veus caminar un home atrafegat que torna a casa amagant-se per baix dels balcons per esquivar la pluja. Però, no es banyarà el cap perquè porta un barret de minúsculs quadres marrons que el protegeixen de porositat d'aquestes hores.

I ara, quan tu et poses de nou un barret, tal vegada farà fred o calor, o tal vegada plourà o farà sol, poc importa el motiu concret, ara quan et tornes a posar el barret serà per a no deixar anar del teu cap aquell grapat de paraules que et fan seguir endavant.