dimecres, de juliol 27, 2011

Davant d'un futur incert

Capficat per aconseguir-ho tot i ara. Aquest el manament superior de la deessa Quotidianitat que cal resseguir amb fanatisme. Allò que fa cinc minuts has descobert, demà només serà una anècdota del passat. No hi ha prou en guanyar avui, ni en triomfar demà... prompte serà demà passat, i si et despertes, només seràs un record, tal vegada un dolç record, però al cap i a la fi un record.

Curioses aquestes revolucions que es mencionen en un tweet, revolucions proclamades en els murs dels comentaris, o que fins i tot, si són un poc més antigues, revolucions que es reivindiquen des d'un post. Revolucions subcutànies formulades amb productes inerts.

Però, i si la revolució és allò que es fa amb la perspectiva que donen els marges dels camins. Des de la superació del mite de la generació rebel que aixeca escèpticament el puny mentre esnifa ratlles de d'irresponsabilitat. I si la revolució és llegir detingudament que tenim les mans tacades de sang i sentim la vergonya de portar un cor tan blanc.

Cap comentari: