dimecres, de desembre 29, 2010

Propòsit

De tant en tant, ens trobem que comença un nou any al calendari. Som conscients des de fa unes dies, o fins i tot fa algunes setmanes que les quatre xifres que encapçalen molts documents van a sofrir alguna modificació. Però, fins que no ho tenim al davant no ho experimentem plenament.


No diré que jo sóc dels que creu en les excessives i recarregades celebracions d’aquesta data. De fet, crec que sóc poc partidari de les “excessives” celebracions de cap esdeveniment. Perquè tot i que el calendari va lent, al nostre voltant tot passa molt de presa.

No obstant això, tot i no fer celebracions, el que si que m’agrada (i prou) és fer avaluacions d’allò que hem passat els darrers mesos. Una activitat a la que m’aboque, inconscientment, i que em porta a fer algunes anotacions per intentar millorar.. si, intentar-ho. Aconseguir-ho és un altra història.

I en aquest quadern del 2010 que en breu tancarem deixe constància d’una anotació que tal vegada m’aprofiten per al futur: “Creure en els propòsits”.


He arribat a aquesta conclusió perquè sóc conscient que no som demiürgs propietaris del nostre destí, què massa sovint ens porta a llocs inesperats, però davant açò sempre ens queden els propòsits. Així m’ho va demostrar fa poc un bon amic que em contar el seu propòsit d’encetar un nou projecte per demostrar que allò on tots havien “fracassat” ell posaria en marxa un nou model. I així ho ha fet. A hores d’ara, encara no tenim els resultats d’aquest encoratjador propòsit que ha encetat. Però, he de confessar que poc m’importen ara els beneficis (que seran bons), allò que he aprés és que cal creure en el propòsits, deixant enrere les pors. Tinc enveja sana del seu coratge.


Finalment, per arrodonir aquesta voluntat de creure en els propòsits, fa unes dies a la vora d’un mar gelat he escoltat a la meua sirena que em deia a cau d’orella que cada any hem d’aprendre alguna cosa nova: tal vegada una llengua, tal vegada una habilitat, tal vegada una nova forma de viure... poc importa. I la idea m’ha enamorat: “Creure en els propòsits per no conformar-se mai, per no aferrar-se a la resignació de la felicitat”.

dimarts, de desembre 14, 2010

Escriure en la foscor

Quan l'escriptura esdevé una eina d'autodescobriment... ben poc importen els altres. I que em disculpe el lector submís que per uns instants em presta la seua mirada.

I és que aquesta escriptura nostra ha de ser una catarsi que ens obligue a mantindre'ns vius, a respirar cada alè com si fos l'últim... a reinventar-nos des de la innocència, des del caos més absolut on de vegades ens porta la desraó.

Personalment, ho tinc molt clar: el caos a tots ens arriba. Especialment als covards que vestixen de raó les seues pors emocionals; als enganyats que fan dels seus fills un antídot del propi fracàs; als que s'aferren a la feina per surar sobre les seues podrides misèries; als que viuen en grans despatxos sense adonar-se que són un parèntesi ocasional; als que s'emboliquen en revolucions virtuals però sense deixar anar el cordó umbilical; als visionaris que van creure que ja ho sabien tot... per a tots hi ha moments de caos.

I quan arriba eixe moment, només sobreviuen aquells que un dia van aprendre a escriure en l'obscuritat, aquells que escriuen per esbrinar les foscors que portem a dins.