La llum de l'estiu

Tenia un espill ubicat a l'entrada de casa, un lloc amb poca llum. L'objectiu d'aquest objecte era fer una última comprovació del meu estat abans d'eixir al carrer. Però, la manca de llum de natural en aquest espai em provocava moltes dificultats per aconseguir el propòsit marcat. Quan em posava al davant em mirava i remirava però només veia ombres i amb molta dificultat podia distingir el meu semblant. Aquest fet em despertava dubtes i desassossecs: podria oferir així el millor de mi? podria jo així mostrar-me ferm i convençut?.... ara, amb el pas del temps he descobert que era impossible traure profit.

Però, un bon dia l'espill va canviar de lloc, i va abandonar el rebedor. No era el seu lloc. I el vaig ubicar en un altre espai de la casa amb més llum.. i com podeu imaginar el canvi va ser brutal. L'espill es va enlluernar per mostrar-me un reflex ple de detalls, de colors, de matisos ... en definitiva, ara fa goig mirar-se a cada moment en ell ja que em regala una imatge confiada i engrescadora que m'ajuda cada dia a eixir al carrer amb la suficient fermesa per creure que la vida és un repte ple de coses bones per fer.

Malauradament, en massa ocasions ens obstinem en quedar-nos en les parts grises de la vida i allò que aconseguim és enfosquir-ho tot, i renunciar a les llums que hi ha en altres espais al nostre abast.