Si a alguna cosa fa olor el mes de setembre és a "inici". Deixant de banda les curtes, llargues o tal vegada inexistents vacances (cadascú que trie el seu cas) aquestes dies tot allò que fem, parlem o escoltem porta implícit una conjugació verbal de futur. He tornat a casa amb les maletes plenes de roba, però també amb algunes idees (descabellades diran alguns) i també, tot s'ha de dir, amb algun que altre quilet de més que la bàscula del bany (eixa confessora dels pecats de la gola) s'ha encarregat de xiuxiuejar-me discretament.
Aquest flaire a "novetat" que impregna aquest inici de curs tal vegada esdevinga una herència implícita de la nostra infantesa. Aquells anys d'escola on el mes de setembre era el sinònim de la tornada a les aules, de retrobament amb els companys, de la mítica redacció que portava per títol: "Què he fet aquest estiu" (per cert, algú recorda haver escrit una cosa així en els seus anys de formació, o és una llegenda docent?). I aquesta tornada a l'escola també ens portava en moltes ocasions sorpreses inesperades: nous mestres, diferent centre, tal vegada algun nou company, un nou pupitre i altres "grans" incerteses semblants que en aquells tendres anys semblaven que eren el reptes més difícils als quals ens enfrontaríem mai de la nostra vida.
Així passen els anys, i de nou arriba enguany un nou setembre i torna a intuir-se aquell olor a escola que sempre arribava en aquest mes. Però, enguany hi ha alguna cosa que fa goig... enguany també obriran les portes moltes escoles del meu país amb una comanda: és el moment de celebrar que fa 25 anys va encetar el seu curs una entitat fonamental en la història recent del valencià i dels valencians. Enguany, setembre també porta records i el regust d'escola, perquè de nou torne a les aules per contagiar-les amb l'esperit dels 25 anys d'Escola Valenciana.
Però, els meus records de setembre, a més de la tornada al pupitre, també estan ocupats per aquell màgic moment d'estrenar llibres. Per aquestes dates, des de la papereria de mon tio m'arribaven a casa un bon grapat de noves edicions amb les pàgines verges i quasi bé tancades per la pressió de l'enquadernador. Els nous llibres emetien un perfum encisador a paper i tinta, una d'eixes olors que et cala per sempre i ja no pots oblidar. Aquell moment d'obrir per primera vegada aquells llibres era un moment màgic que es va amarar a dins de mi.
I de nou em trobe encetant un nou setembre, però ara sóc jo qui està enllestint nous llibres que aquesta tardor Andana posarà a les llibreries. Són llibres per fer pinya, per creure en la cooperació, per anar cap amunt i tocar el cel amb les mans, per reivindicar un esport veritablement saludable, per escoltar músiques que arriben al cor. Tot serà realitat en breu, però ara, davant meu: originals, maquetes, impremtes, edicions electròniques....tot en marxa per aconseguir tindre nous llibres a les mans i poder gaudir d'aquell olor que m'aferra a la infantesa.
Han passat anys d'aquells instants dels primers aprenentatges, dels llibres de text nous... però tal vegada, mirant el present descobrisc que tot torna a repetir-se. Ha tornat la veritable essència de tots els setembre, torna la il·lusió.
Aquest flaire a "novetat" que impregna aquest inici de curs tal vegada esdevinga una herència implícita de la nostra infantesa. Aquells anys d'escola on el mes de setembre era el sinònim de la tornada a les aules, de retrobament amb els companys, de la mítica redacció que portava per títol: "Què he fet aquest estiu" (per cert, algú recorda haver escrit una cosa així en els seus anys de formació, o és una llegenda docent?). I aquesta tornada a l'escola també ens portava en moltes ocasions sorpreses inesperades: nous mestres, diferent centre, tal vegada algun nou company, un nou pupitre i altres "grans" incerteses semblants que en aquells tendres anys semblaven que eren el reptes més difícils als quals ens enfrontaríem mai de la nostra vida.
Així passen els anys, i de nou arriba enguany un nou setembre i torna a intuir-se aquell olor a escola que sempre arribava en aquest mes. Però, enguany hi ha alguna cosa que fa goig... enguany també obriran les portes moltes escoles del meu país amb una comanda: és el moment de celebrar que fa 25 anys va encetar el seu curs una entitat fonamental en la història recent del valencià i dels valencians. Enguany, setembre també porta records i el regust d'escola, perquè de nou torne a les aules per contagiar-les amb l'esperit dels 25 anys d'Escola Valenciana.
Però, els meus records de setembre, a més de la tornada al pupitre, també estan ocupats per aquell màgic moment d'estrenar llibres. Per aquestes dates, des de la papereria de mon tio m'arribaven a casa un bon grapat de noves edicions amb les pàgines verges i quasi bé tancades per la pressió de l'enquadernador. Els nous llibres emetien un perfum encisador a paper i tinta, una d'eixes olors que et cala per sempre i ja no pots oblidar. Aquell moment d'obrir per primera vegada aquells llibres era un moment màgic que es va amarar a dins de mi.
I de nou em trobe encetant un nou setembre, però ara sóc jo qui està enllestint nous llibres que aquesta tardor Andana posarà a les llibreries. Són llibres per fer pinya, per creure en la cooperació, per anar cap amunt i tocar el cel amb les mans, per reivindicar un esport veritablement saludable, per escoltar músiques que arriben al cor. Tot serà realitat en breu, però ara, davant meu: originals, maquetes, impremtes, edicions electròniques....tot en marxa per aconseguir tindre nous llibres a les mans i poder gaudir d'aquell olor que m'aferra a la infantesa.
Han passat anys d'aquells instants dels primers aprenentatges, dels llibres de text nous... però tal vegada, mirant el present descobrisc que tot torna a repetir-se. Ha tornat la veritable essència de tots els setembre, torna la il·lusió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada