Onofre Fresquet, el cadafaler oblidat

Enguany és un any de celebracions per al cadafal Non Tinc Prou. Però en dins d’aquest 10 aniversari és just que fem un recordatori al cadafaler de la NTP, Onofre Fresquet. La seua aportació en la formació d’aquesta penya va ser fonamental i des dels primers anys va mostrar, amb el seu treball i la seua empenta, la identificació plena en aquest projecte cadafaler.

Onofre va se un dels fundadors de la nostra penya, en un oblidat local del carrer Nou on es va produir la primera reunió de l’amplia plantilla inicial. No teníem nom, i en una pluja d’idees aquest amic desaparegut va proposar que ens diguérem “Cadafal de la Plaça de Bous”. No era massa original, però va tindre la seua gràcia en aquell moment on l’abundant quantitat de botelles de vi buides sobre la taula i l’edat que teníem en aquell moment, 19 anys, va fer aquesta anècdota passés a la nostra història.

Però el nostre company Onofre va demostrar que era un tipus amb més trellat i per això vam decidir donar-li la responsabilitat de portar els comptes de la penya en els primers anys. Ell posava molta voluntat però els números no eren el seu fort. Això provocava que el primer divendres quan venia a la caseta ens deia “Tenim un milió de pèrdues”. Quines caretes de decepció que posàvem! Però com Onofre no ens podia veure així tornava a fer el números i descobria que havia tingut una lleu distracció. “Eii! Que tenim un milió de superàvit!!”, ens deia al dia següent. I tots la mar de contents. Així ens com portava els comptes el nostre estimat Onofre, sempre pensant en el bé del cadafal. Dins de l’àmbit econòmic no podem oblidar que ell va ser el percussor de les famoses bestretes dels cadafalers. Cal recordar quan ens deia a les reunions: “Tenim que avançar 300 euros per cap, però no patiu que desprès de la setmana de bous les tornarem”. I així ha estat des d’aleshores, cada bestreta que fem, sempre torna a la nostra butxaca, i de vegades amb interessos i tot!.

Per un altra banda cal reconèixer que de la ment d’Onofre han eixit les millors idees en aquesta història de la Non Tinc Prou. De la seua sublim creativitat ha nascut la tendència marcada pel disseny de les camises, polos i dessuadores en aquests 10 anys. Les samarretes sense mànigues, els colls de pico” desmesurats, els colors que no peguen o les talles que mai ens senten bé són algunes de les seues aportacions que tal vegada ara per ara no són enteses ni pels abonats ni pels molts dels cadafalers. Però això és el que els passa als grans genis de la moda: que sempre van per davant. Així ha sigut Onofre Fresquet, un avançat al seu temps.

Un altre exemple de la gran aportació d’aquest cadafaler oblidat ha sigut la seua activa participació en les presentacions, en les becerrades i en les carrosses. Es va destapar amb eixa presentació medieval fins als últims anys on ha fet reivindicacions de jocs tradicionals, passant per proposar que algú es vestís de vaca per que eixir des del corro. Però el públic de la plaça no va veure el seu geni per crear grans espectacles. També va intentar fer de “torero” en una becerrada, però el seu respecte als animals va fer que deixés la plaça enmig de la faena, (això i la lipotímia que li va entrar). A les carrosses el seu màxim exponent va ser quan va voler fer un homenatge als Beatles reinventant la imatges de la portada del submarí groguet. Finalment, quan es va adonar que el poble no estava preparat per a tanta creativitat va decidir transgredir els límits pixant al públic des de dalt de la carrossa. L’art de la provocació va ser una demostració més d’aquest cadafaler que ens ha acompanyat des de que vam encetar aquest projecte.

El nostre Onofre Fresquet va veure alguna cosa diferent en el cadafal Non Tinc Prou. Recordeu les seues paraules “Darrere de les nits de festa, alcohol i sexe; darrere dels moments d’angoixa, darrere dels pagaments hi ha un fet que ens fa seguir endavant, i és que cada any ens ho passem millor, no cal perdre mai aquest esperit”. Gràcies Onofre, mai t’oblidarem.