Aquest migdia tornava a casa per la carretera comarcal de sempre. La finestreta baixada per apaivagar el calor que anuncia la imminent arribada de l'estiu i alguna cosa semblant a aquesta sonava a la ràdio. Era dilluns i començar la setmana sempre arrossega alguna que altra dificultat.
La carretera que cada matí em porta i em torna a la feina és una via comarcal amb algunes rodones, i amb determinats llocs que permeten l'avançament. El camí transcorre enmig d'horts, principalment de tarongers, i algun que altre polígon industrial. Aquest fet provoca que de forma prou usual tinga que adaptar la meua velocitat a la d'algun camió o tractor agrícola. I un d'aquests últims era el que m'ha tocat aquest migdia portar al davant. Com és normal el skilòmetres per hora que jo volia portar eren prou més elevats dels que podia aconseguir aquell humil vehicle agrícola, aixi que he decidit començar la maniobra d'avançament. He mirat que hi hagués línia discontinua i desprès he girat un poc el volant cap a l'esquerra per ubicar-me més enmig i poder veure si veia algun altre cotxe de cara. Però, l'amplària i el volum del tractor que m'impedia la meua veloç marxa dificultaven la visibilitat del carril contrari. Quan he avortat en un parell d'ocasions la maniobra davant la manca de visibilitat que em donés seguretat he vist que el tractor posava en marxa l'intermitent de la dreta, i amb una bona dosi de bona voluntat per la meua banda, he interpretat que el conductor del tractor havia visualitzat els meus fracassats intents, i aleshores, conscient, que el seu volum em dificultava la visibilitat em volia ajudar indicant-me que el podia avançar sense cap perill. Aquesta ha sigut la meua interpretació del seu senyal i amb celeritat, i confiança, he mamprès la maniobra d'avançament que ha resultat efectiva. Pel carril d'enfront venia un camió però estava ben lluny. Finalment, quan ja havia superat al tractor he mirat per l'espill retrovisor i he vist que el vehicle agrícola estava girant a la dreta de la carretera per endinsar-se per un caminàs de terra i anar a treballar algú camp.
Davant aquest descobriment inesperat he entès que el senyal que m'havia fet el conductor del tractor no volia ajudar-me a avançar-lo, en realitat, era molt més simple i evident. El seu senyal indicava que anava a girar a la dreta. No obstant això, el meu desig d'avançar-lo m'ha fet veure més enllà de l'evidència, i m'he omplert de confiança per emprendre una iniciativa que portava camí del fracàs. I és que de vegades no importa els senyals que ens trobem al davant nostre, sinó com volem (o desitgem) interpretar-les.
La carretera que cada matí em porta i em torna a la feina és una via comarcal amb algunes rodones, i amb determinats llocs que permeten l'avançament. El camí transcorre enmig d'horts, principalment de tarongers, i algun que altre polígon industrial. Aquest fet provoca que de forma prou usual tinga que adaptar la meua velocitat a la d'algun camió o tractor agrícola. I un d'aquests últims era el que m'ha tocat aquest migdia portar al davant. Com és normal el skilòmetres per hora que jo volia portar eren prou més elevats dels que podia aconseguir aquell humil vehicle agrícola, aixi que he decidit començar la maniobra d'avançament. He mirat que hi hagués línia discontinua i desprès he girat un poc el volant cap a l'esquerra per ubicar-me més enmig i poder veure si veia algun altre cotxe de cara. Però, l'amplària i el volum del tractor que m'impedia la meua veloç marxa dificultaven la visibilitat del carril contrari. Quan he avortat en un parell d'ocasions la maniobra davant la manca de visibilitat que em donés seguretat he vist que el tractor posava en marxa l'intermitent de la dreta, i amb una bona dosi de bona voluntat per la meua banda, he interpretat que el conductor del tractor havia visualitzat els meus fracassats intents, i aleshores, conscient, que el seu volum em dificultava la visibilitat em volia ajudar indicant-me que el podia avançar sense cap perill. Aquesta ha sigut la meua interpretació del seu senyal i amb celeritat, i confiança, he mamprès la maniobra d'avançament que ha resultat efectiva. Pel carril d'enfront venia un camió però estava ben lluny. Finalment, quan ja havia superat al tractor he mirat per l'espill retrovisor i he vist que el vehicle agrícola estava girant a la dreta de la carretera per endinsar-se per un caminàs de terra i anar a treballar algú camp.
Davant aquest descobriment inesperat he entès que el senyal que m'havia fet el conductor del tractor no volia ajudar-me a avançar-lo, en realitat, era molt més simple i evident. El seu senyal indicava que anava a girar a la dreta. No obstant això, el meu desig d'avançar-lo m'ha fet veure més enllà de l'evidència, i m'he omplert de confiança per emprendre una iniciativa que portava camí del fracàs. I és que de vegades no importa els senyals que ens trobem al davant nostre, sinó com volem (o desitgem) interpretar-les.
2 comentaris:
Uf! Fa pensar, això.
Si, a la vida quotidiana ens passen moltes coses que, per diversos motius, no ens aturem a pensar-les però que de tant en tant poden suggerir-nos coses com aquestes "senyals".
Gràcies pel comentari.
Publica un comentari a l'entrada