La primavera valenciana, pense que ha arribat l'hora

Quasi mai hi ha un única causa que enceta una revolució. Aquesta és una d'aquelles sentències que més recorde de les classes d'història de l'Institut (del gran mestre Vicent Castell). Amb la perspectiva que ens ofereix el pas dels segles, el professor exposava les diferents causes que havien provocat les revolucions socials, polítiques, econòmiques. Ara que ja ha passat un bon grapat d'any d'aquelles classes, encara dubte si els protagonistes d'aquelles revolucions van arribar a ser conscients de les conseqüències de les seues vivències.

A hores d'ara vivim a la ciutat València uns fets dels quals desconeixem les conseqüències. Les protestes dels estudiants de l'IES Lluís Vives, i la desmesurada repressió policial està despertant consciències adormides i compromisos despistats. Tal vegada per la duresa i la brutalitat de la resposta policial davant uns estudiants que han decidit eixir al carrer a dir que hi ha prou.

Serà aquesta l'espurna que hi farà esclatar tot? A hores d'ara ho desconeguem. Però, el que si que ens queda ben clar és que hi estem vivint ofegats de factors que justifiquen una revolució (i a València d'una forma ben significativa): La crisi econòmica, els desficacis dels governants valencians, la pèrdua de la confiança en la justícia, la manipulació informativa dels mitjans públics, l'enfonsament de les entitats financeres pròpies que invertien en el nostre territori, la manca de signes d'identitat i cohesió social, el desprestigi de la cultura de l'esforç i el treball, l'oportunisme i l'engany com a factor d'èxit i per acabar d'adobar-ho: ara les retallades a la sanitat i l'educació pública... (la llista la podeu completar amb més coses que segur que vos venen al cap). Tots aquests factors han anat caient en un sac que tal vegada està apunt d'esclatar.

I han de ser ells, els joves, els estudiants, els que veuen davant seu com les esperances del progressisme són un miratge podrit. Ells no tenen la por dels treballadors, de les mares i pares, dels aturats.. ells tenen un altra por, la por del futur incert. I aquesta no angoixa, aquesta dóna ganes de lluitar.

Tal vegada és aquest el moment. El moment de l'espurna que apareix quan ja hi ha prou factors per fer esclatar la revolució. O tal vegada encara no és aquest el moment, i aquesta agosarada lluita dels xiquetes i xiquetes del IES Lluís Vives passarà a ser un factor més de la llarga llista que algun dia recolliran els llibres d'història. Però, estic segur que algun dia arribarà l'hora del cant a València.