De vegades m’envaeix una sensació absoluta de fragilitat. Tot aquesta història que cada dia llegim és tan fràgil.... tot pot acabar amb la mateixa facilitat que tanquem el llibre que estem llegint... un simple gest, un simple accident, un lleu moviment de la mà, una errada del sistema fisiològic... I tot s’ha acabat...
En aquest moments continuar amb vida és el meu triomf més important.
Demà, probablement, la meua màxima aspiració ornarà a ser escriure un vers immortal... però ja descobriré més tard que això és un complement d'aquesta vida...
http://www.ismaelserrano.com/canciones/letras/fragilidad.htm
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada