Un dels detalls més interessants de les xerrades de hui a la Biblioteca Jaume Fuster ha sigut un comentari de Jamie Byng, de Canongate, quan ha comparat la tasca de ser editor amb la de plantar un bosc. Byng ens ha advertit de dos perills: El primer és no tindre paciència, ja que cal recordar que per que un arbre cresca necessita el seu temps, de fet, demana anys. Per això, és molt important saber cultivar, regar, podar i abonar ls obres que formaran el catàleg arbori de tot bon projecte editorial. El segon dels consells és recordar que cal tindre compte de tot el bosc i no posar-se davant de l’arbre més gran i més gros a gaudir de la seua ombra, sense tindre en compte que al darrere hi ha molts arbres més. Ens ha recordat la frase coneguda de 2No deixes que l’arbre no et deixe veure el bosc”.
Són dos bons consells que ara que els pense en la tranquil·litat de la nit crec que es poden aplicar a moltes més coses que a la tasca editorial.
2 comentaris:
Jo que he estudiat el tema dels arbrets, quasi que te diria que no necessiten anys, sino dècades! Això si, ens tornen el carinyo que els donem donant-nos la vida: l´aigua, l´ombra, els ocells, el vent, la terra, l´aliment, el refugi... igualet que els llibres.
Endavant!!!!
Publica un comentari a l'entrada