Supose que no m'havia de preocupar tant, però vore hui les llàgrimes d'Albelda m'ha fet sentir malament. Tal vegada el fet concret importa poc, perquè no serà ni el primer ni l'últim jugador de futbol que es retira... No vull entrar en debats futbolístics sobre si realment està en el moment de penjar les botes o no, o si ha sigut decisió del Koeman, o si ha sigut una operació de Juan Soler per netejar el vestidor de la gent que no pensa com ell... tot això li pot importar a molta gent, però, el realment preocupant per mi és el fet de com els valencians acomiadem a aquells que han fet alguna cosa important. No és el primer valencià que recull aquesta ingratitud.David Albelda és un xicot de la Pobla Llarga que parla en valencià i es sent valencià. Amb molt de treball s'ha guanyat el lloc de capità d'un dels clubs més importants d'Europa, ha guanyat lligues, copes i ha jugat finals. És un "personatge " valencià. I en lloc d'emprar el seu treball i el seu esforç com un fet identificatiu per a tots els joves valencians, el que fa aquesta societat nostra és tirar-lo per la porta de darrere, i trencar un símbol més d'aquesta societat tan mancada de referents. Que menys que un mínim reconeixement i una eixida digna del club de la seua vida. Supose que molta gent pot opinar que no s'ha fet bé, el mateix, però la realitat és un altra. Com també pensa molta gent que l'explotació del territori valencià no és convenient, però les majories absolutes configuren un altra realitat.
A la política ja hem vist com van les coses, a la cultura més del mateix (amb els cantants, escriptors valencians que semblen ser invisibles...) i a l'esport, que la cosa semblava que, per sort, no estava així, ara ja va pel mateix camí. Ara, qui farà les rodes de premsa del València Cf parlant un valencià de la Pobla Llarga que feia goig d'escoltar?
5 comentaris:
Sí, crec que és aquesta manca identitària la que ens fa anar de mal borràs. El menfotisme valencià de tota la vida.
Amunt València!
De totes formes, el futbol no serveix d'exemple de quasi res, així que tampoc en aquest meravellos mon del futbol anavaen a fer bé açò.
Fins i tot si la decisió de Koeman/Soler fos justa (una cosa sobre la qual hi ha més opinions que gent que hi opina) les formes han estat lamentables. I a l'hora d'identificar-se, de sentir-se part d'un equip, les formes ho són tot. Més que els gols i els resultats. Albelda mereixia eixir del València com eixirà Raul del Madrid, o Puyol del Barça. I ha eixit plorant. De pena.
Quina diferència de tractament! El Madrid i el Barça enalteixen els seus jugadors com pertoca, de vegades una mica inflamadament. El València, en canvi, sembla aplicar els costums d'un casal faller de València. "Açò ho pague jo. Ací mane jo". Les formes? Aquesta gent no té educació.
Es curiós la manera de tractar als símbols i senyes d´identitat del club que té el senyor Soler. Es trist però el Club es seu, es lo que tenen les S.A.D., que qui paga mana....
Publica un comentari a l'entrada