dijous, de març 06, 2008

Paraules, paraules, paraules

Des de fa unes setmanes, les promeses , els debats, les "bajanades" inunden les mitjans de comunicació. Estem en campanya electoral.

Tot açò ja ho vam, viure fa uns mesos a les eleccions locals i autonòmiques. Els darrers resultats electorals a casa nostra van donar de nou majories absolutes, i això mai acaba massa bé. El fet de no tindre que negociar i dialogar amb altres acaba fent de les persones que tenen el poder una espècies d'éssers que creuen que caminen per dalt de la resta i només fan que mirar per damunt del muscle al món (siguen de dretes, esquerres o centre...). Mols polítics obliden que el poder i la fama són fruites de temporada, i que tard o d'hora sempre acaben podrint-se, i aleshores voldran tornar al camp a collir-les i s'adonaran que han estat tant de temps gaudint del seu regal que han oblidat anar a regar, a abonar i passar compte dels arbres, i ara ja no hi ha collita.

El que realment volia dir, és que aquestes setmanes de tanta campanya electoral el preu de la paraula és devalua molt, Tot s'hi val. I amb les mateixes eines que empra la literatura ara molts ens volen manipular i fer-nos creure que els hi donem la nostra confiança i ells ens salvaran del tot. I tot són paraules, paraules, paraules...

3 comentaris:

Marta ha dit...

I aquestes paraules no t'enamoren?? :P

Etoo ha dit...

Exactament el que diu Marta!!! No veniem de dir que les paraules enamoren??? Aclareix-te per favor. De totes formes, com tot, cal triar al polític adequat per a que t'enamore. Amb un estil peculiar (molt pecualiar), però et recomane al president de Cantabria.Si amb aquest no t'enamores, apaga i vamonos...

Ricard ha dit...

Hi ha determinats objecte tes que en funció de l'ús poden ser la nostra salvació o poden ser una arma homicida. I no cal anar molt lluny per trobar exemples d'açò: les mateixes mans que ens acaronen i que ens poden fer esborronar-nos, eixes mateixes mans poden prémer el nostre coll fins ofegar-nos o poden pegar-nos una punyada brutal... I tot es pot fer amb les mateixes mans que teniu sobre el teclat.

Amb les paraules passa una cosa semblant, igual t'enamoren un dia que un altre et manipulen.

Ara bé, podríem entrar en un debat de la filosofia del llenguatge si li peguem la volta a tot açò: qui domina a qui? Nosaltres dominem les paraules i fem amb elles el que volem? o elles ens dominen a nosaltres? Però això és ja un altra història llarga de contar...