La premsa de hui ens porta una bona notícia. Juli Capilla ha guanyat el XIII Premi Tardor de Poesia. amb el poemari Aimia. L'obra es publicarà a l'editorial Aguaclara.Enhorabona!
Juli ha explicat que el títol del recull rescata una paraula que empraven els trobadors occitans per a designar a l'estimada i amiga, Aimia. En total el poemari arreplega 25 poemes i un epíleg, on segons avança Capilla ha reflexionat sobre una relació d'amor. L'autor ha destacat la presència de “la pulsió erótico-amorosa i el conflicte ètic i moral” recollida de l'obra de Ausiàs March i la influència de la “desinhibició” que ens transmet la poesia de Vicent Andrés Estellés.
Podeu llegir a Juli Capilla al seu bloc: Va de bo, cavallers!
Recull de premsa de la notícia del premi:
Juli Capila gana el premio Tardor con un poemario en valenciano al Levante-EMV
Aquest titular del Levante-EMV destaca el fet que el poemari estiga en valencià, de fet crec que en 13 edicions d'aquest premi de Castelló aquest és la tercera obra en valencià que ha estat premiada. Un fet que li dóna més valor al treball de Juli.
El valenciano Juli Capilla gana el Premio Tardor con su obra 'Aimia' a El Mediterraneo.
En aquest cas el diari de Castelló destaca el fet que no siga castellonenc i defineix al guanyador com "valenciano". Per experiència pròpia us dic que en aquesta redacció tenen prejudicis i volen deixar clar que valenciano és diferent de castellonenc, per a ells, molt diferent, i així ho fan notar.
Un altre apunt interessant és que en l'edició en paper trobem un foto de l'acte on vegem a Juli al lliurament del premi mentre parla l'alcalde de Castelló, el senyor Fabra. Podria contar-nos al seu bloc si a més del premi també va aprofitar per comprar loteria a Castelló (allí sempre toca, sobretot a alguns presidents de la Diputació) o per a apuntar-se al pròxim Trofeu de Golf de la Comunidad Valenciana que també es farà a terres castellonenques (al club del president de la Diputació de Castelló). M'oferisc a fer-li de Caddie.
Juli Capilla, con su obra Aimia, gana el 13 Premi de POesia Tardor que patrocina el Ayuntamiento de Castellón, des del propi Ayuntamiento.
Juli Capilla gana con 'Aimia' el XIII premio de poesía Tardor de Castellón, a Terra
Juli Capilla gana el premio de Poesia Tardor, al Bloc Poemas del Alma.
5 comentaris:
Ricard,
Moltíssimes gràcies. La teua generositat m'emociona, de veritat. Estic molt content pel premi. És un poemari en què havia invertit moltes il·lusions i crec -espere- que agradarà els lectors. El que més m'importa són -sempre- els lectors. No vull ser un poeta obtús. Demà et telefone i xarrem.
Per descomptat, tens un llibre assegurat -ja n'havia pensat, de fet-: eixirà a la primavera.
Una abraçada
Felicitats, Juli, a través de la blogosfera! La veritat és que des de fa alguns dies espere un post sobre el premi, però bé, has de sentir-te lliure per a no escriure'n ni una lletra, si no t'abelleix.
Pel que fa al post, m'ha fet molta gràcia. Primer per la crítica periodística de cadascun dels titulars; i després, perquè en el fons, no només parla de les notícies, sinó de qui escriu la crítica. Algú ha treballat al Levante i li ha agradat, i ha treballat al Mediterráneo i va tindre una mala experiència, eh?
Hola Marta,
Sí, a vore si en faig un post, però em fa un no-sé-què de vergonya. No vull quedar com un egòlatra insuportable.
D'altra banda, vaig intentar respondre't a través d'un mesanger que em vas enviar, però no me'n vaig sortir. Ai, els poetes... Molta parauleta i poca tècnica. Què hi farem...
Explica les anècdotes de l'acte, no sé. Estava Fabra? Anava amb ulleres de sol? Vos convidaren a dinar? No sé, una "crònica" com les del cor, però del món literari :-))). I qui són aquests amics de la Natura de Castelló? Com és que convoquen un premi de poesia??
Ah, i no et preocupes, no crec que ningú pense que ets un egòlatra. Això està lluuuuny de la realitat, ho has demostrat en moltes ocasions.
Marta, crec que, per cortesia amb els organitzadors, una gent excel·lent, que em va caure molt bé, us explicaré alguns detalls del premi -del cosí de Pompeu- de viva veu. És una qüestió d'educació.
Publica un comentari a l'entrada