La inundació informativa al voltant del món de l'aviació civil, provocat pel fatal accident de Barajas, ha tret a al llum pública la metodologia de treball dels aeroports. I d'aquest conceptes que mes m'ha cridat l'atenció és el "punt de retorn". Segons he pogut llegir en el moment d'enlairar-se els avions acceleren els motors al llarg de la pista fins que arriba un moment exacte on el pilot ha d'enlairar l'avió perquè si deixar aturar-se no queda suficient pista per poder aturar la nau i per tant l'accident seria imminent. Aquest instant de l'enlairament t es coneix com "punt de retorn" perquè només hi ha dues opcions: començara volar o tindre un acccident.
A la vida, les persones, crec que també ens tenim aque enfrontar a molts "punts de no retorn". En aquesta trajectòria lineal que és "viure" hi ha certa instants de la vida que cal prendre la decisió d'enlairar-se i encetar un nou vol. Són moments de molta tensió, i en eixe instant la nostra ment, com la del pilot que porta l'avió, ha de prendre una decisió: volar o acabar fora de la pista.
De vegades som nosaltres els que portem els comandaments de la nau vital i som nosaltres mateixa els què hem decidimtentrar la en la pista per encetar nous viatges. Però, en altres ocasions, les circumstàncies externes són les que en porten a aquesta pista d'enlairament... Siguen quines siguen les circumstàncies que ens han portat fins ací, allò que cal cal fer , com saben ben bé tots els pilots, és que en el punt de retorn sempe cal intentar tirar amunt.
A la vida, les persones, crec que també ens tenim aque enfrontar a molts "punts de no retorn". En aquesta trajectòria lineal que és "viure" hi ha certa instants de la vida que cal prendre la decisió d'enlairar-se i encetar un nou vol. Són moments de molta tensió, i en eixe instant la nostra ment, com la del pilot que porta l'avió, ha de prendre una decisió: volar o acabar fora de la pista.
De vegades som nosaltres els que portem els comandaments de la nau vital i som nosaltres mateixa els què hem decidimtentrar la en la pista per encetar nous viatges. Però, en altres ocasions, les circumstàncies externes són les que en porten a aquesta pista d'enlairament... Siguen quines siguen les circumstàncies que ens han portat fins ací, allò que cal cal fer , com saben ben bé tots els pilots, és que en el punt de retorn sempe cal intentar tirar amunt.
3 comentaris:
Estic d'acord. Jo ara em trobe en un punt d'aquestos. Ja vorem com continua el vol...
ciber-besets des de l'aire
Punt de no retorn crec que hi ha uns quants a la vida. I pot ser en més d'un no en tirat cap amunt com caldria. Si ara hi ha un, després vindrà un altre, i després un altre. Eixa és la part positiva, que hi ha més d'un. La part negativa, és que pots tindre un "accident". Això és la vida, no?
Si Etoo, crec que en la vida només hi ha un punt de no retorn que no podem salvar: la mort.
La resta de la vida està plena de punts de no retorn... perquè tot i que de vegades creguem que em tornat enrere, ens equivoque perquè les segones vegades no ´son com la primera.la vida és lineal... i plena de punts de no retorn... Carpe diem.
Publica un comentari a l'entrada