Setembre és el retorn. Tornem a casa, tornem a la quotidianitat, però, al mateix temps tornem a l'inici d'un nou curs que s'obri davant nostre, a noves portes que s'obrin.
A les velles carpetes del meu disc dur mental queden alguns arxius que mantenen en actiu aquests primers dies del mes de setembre com un moment on deixàvem el pis de la platja i tornàvem al poble, desprès de tres intensos mesos de vacances. Era el moment de posar en una motxilla tots aquells pedaços de vivències que resumien aquelles setmanes que han quedat enregistrades com un dels millors moments de la vida. Els mesos de l'estiu de la infància són sempre moments singulars per a molts de nosaltres.
L'estiu era temps de carrer, de jocs, de platja. Era temps per agafar la bicicleta per recórrer prohibits camins entre els camps: el camí dels clots, el camí dels "patos".... Entre els records que m'emportava en aquella motxilla quasi sempre hi havia quedava alguna carta "mal-escrita" que mai vaig enviar, el llibre de deures de l'estiu (el mític "Vacaciones Santillana") que havia acabat feia unes poques hores. També guardava algun pal de colajet que no vaig poder canviar per un nou gelat i alguna cinta de casset amb algunes de les cançons de l'estiu que de tant escoltar-les havien afegit un estrany so de "fregir d'ous" al fons de tots els ritmes.
Aquells temps on l'acomiadament de l'estiu era el capítol tràgic d'una comèdia d'infants es van anar engrunant any rere any fins a quedar-se en menuts records que quan menys ho esperes apareixen en velles capses, velles capses que guarde en racons oblidats de la casa, i de la meua lleugera memòria.
A les velles carpetes del meu disc dur mental queden alguns arxius que mantenen en actiu aquests primers dies del mes de setembre com un moment on deixàvem el pis de la platja i tornàvem al poble, desprès de tres intensos mesos de vacances. Era el moment de posar en una motxilla tots aquells pedaços de vivències que resumien aquelles setmanes que han quedat enregistrades com un dels millors moments de la vida. Els mesos de l'estiu de la infància són sempre moments singulars per a molts de nosaltres.
L'estiu era temps de carrer, de jocs, de platja. Era temps per agafar la bicicleta per recórrer prohibits camins entre els camps: el camí dels clots, el camí dels "patos".... Entre els records que m'emportava en aquella motxilla quasi sempre hi havia quedava alguna carta "mal-escrita" que mai vaig enviar, el llibre de deures de l'estiu (el mític "Vacaciones Santillana") que havia acabat feia unes poques hores. També guardava algun pal de colajet que no vaig poder canviar per un nou gelat i alguna cinta de casset amb algunes de les cançons de l'estiu que de tant escoltar-les havien afegit un estrany so de "fregir d'ous" al fons de tots els ritmes.
Aquells temps on l'acomiadament de l'estiu era el capítol tràgic d'una comèdia d'infants es van anar engrunant any rere any fins a quedar-se en menuts records que quan menys ho esperes apareixen en velles capses, velles capses que guarde en racons oblidats de la casa, i de la meua lleugera memòria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada