Camine pels carrers i pense en les paraules que deixaré escrites en aquest blog. Em venen al cap curiositats que em regala la vida i, també, de tant en tant, alguna píndola filosòfica vestida de passatge quotidià. Si, aquesta nit escriure, pensava fa unes hores.
Però, arriba la nit, i els silencis que m'envolten em fan callar. No puc cridar. Val la pena cridar quan no hi ha orelles que t'escolten?
Escric, esborre, escric, esborre, es...
Ja ho he decidit. No escriure més, ara no puc.
5 comentaris:
Això que vol dir?? no escriuràs més hui?? o no escriuràs mai més?? No ens faces açòoooo...
OOOOOHHHHHHH! Noooooo!
Entenc que no tingues ganes d'escriure, o que no pugues, però ens deixaràs uma mica desemparats. M'agrada molt llegir-te.
Així que espere una tornada ben prompte. Quan ho tingues tot més clar?
Besets.
Torna ja.
Ricard, t'he deixat un meme al meu blog. Espere que faces una excepció amb això de no escriure i que el faces :P
ciber-besets que em fan feliç
Torna a escriure!!
Publica un comentari a l'entrada