Ritmes

Probablement algun expert em podria donar una explicació, però, per mi, hi ha reaccions humanes quotidianes que són tot un misteri. Una d'aquestes respostes, quasi bé automàtiques que molts tenim és la tendència a seguir el ritme d'una cançó amb el peu, amb la mà o amb el cap. Sona una cançó, que generalment ens agrada, i encetem aquesta curiosa dansa particular.

I partir d'aquest fet, amb poca i cap importància, encete una reflexió desgavellada que em porta a la conclusió que els sers humans patim una capacitat, podria dir que innata, per fer nostres els ritmes que escoltem al nostre voltant. A més del ritme de les cançons, també seguim el ritme de les paraules que escoltem al nostre voltant el ritme de la nostra família, seguim el ritme dels nostres amics.... ritmes que sonen bé i que ens poden fer sentir millor. Però, malauradament, també seguim, sense ser massa conscients, altres ritmes que poden resultar estridents; com el ritme de l'estrès de la nostra vida, el ritme de la incertesa laboral, el ritme del consum desaforat, el ritme del "maientincprou", el ritme del poder seductor, el ritme del clik-clak d'un rellotge imparable, el ritme de la vida que et va minvant... tants ritmes alhora esdevenen sorolls.

I per a quan un poc de silenci? Tots callats, ja no hi ha soroll. Només s'escolta el necessari ritme que batega, fins el final.