dissabte, de febrer 06, 2010

La compra del divendres

Aquesta vesprada he anat a fer la compra de la setmana i tenia pressa. A casa m'esperaven algunes feines per acabar i desprès, havia de fer la necessària desconnexió de divendres per la nit, una exigència desprès d'una atrafegada setmana. Per aquest motiu m'havia proposat fer la compra a corre-cuita.

He passat pel final del corredor de les pastes, els olis i caldos diversos, sense posar massa atenció, ja que en aquesta ocasió no necessitava carregar-ne res d'aquell apartat del supermercat. Però, per una estranya raó els meus ulls s'han quedat capficats en una parella que entre les prestatgeries del pots de llegums en conserva i la sal havien decidit acurtar les distàncies entre els seus cosos per enllaçar-se en una apassionada abraçada. Per un segons he aturat la mirada en ells, i me n'he adonat que allò era una mostra fefaent d'aquella recomanació que diu que no és bo anar a comprar abans de les menjades, ja que carregues més del que realment necessites. I efectivament, en aquell corredor hi havia molta fam. Però, com la pressa em coacciona, i no vull pecar de tafaner, he decidit seguir la meua marxa adquisitiva.

No obstant això, m'he quedat amb el regust de saber quin era el final d'aquella desfermada abraçada, així que he enfilat pel corredor paral·lel amb l'objectiu d'abocar-me de nou al passadís dels enamorats, però en aquesta ocasió des de l'altre costat. I quan ja estava a punt de tornar a mirar cap aquell lloc del supermercat, m'he trobat davant meu amb la xicota que fa uns segons era la protagonista d'aquella escena apassionada. He tingut la sensació que m'havien enxampat, i instintivament he baixat la mirada cap a una de les prestatgeries de condiments que tenia la meua dreta. Per una estranya raó he sentit una compulsiva vergonya per la meua tafaneria. Aleshores, he sigut conscient que no està bé això d'anar espiant la vida dels altres i que ja tinc prou preocupacions al cap com per fer de voyeur provisional.

Així que he fet mitja volta per seguir fent la compra del divendres per la vesprada. He tornat enrere per a la prestatgeria refrigerada dels formatges per agafar un d'aquells de cabra que tant m'agrada per a les amanides. De sobte, just al davant dels formatges he vist que s'havia aturat, de nou, la xicota de l'escena de passió. M'he quedat per uns segons aturat pensant-hi en tot el que ha passat, i just en eixe moment m'ha avançat per la dreta el mateix xic que abraçava a aquella xica davant dels pots de llentilles i cigrons. Per uns moments he pensat que l'escena de passió tindria una segona part, en aquesta ocasió amb els formatges com a testimoni. Però, inexplicablement, han passat un al costat de l'altre i no ha succeït res. Semblaven dos perfectes estranys vestits d'anonimat. Un creuament fugisser, i això és tot.

M'he quedat totalment sorprès i he pensat que tal vegada era un joc sexual que havien escenificat aquesta parella per recuperar la morbositat amb suposats encontres anònims. No obstant això, un altra de les possibilitats que m'ha passat pel cap ha sigut que la meua imaginació s'ha posat a a jugar i el meu cap ha creat aquella fictícia escena passional entre sal, ous i pastes.

Finalment, he decidit seguir amb la compra i deixar per altres moments aquestes cabòries,. Aleshores, he continuat el meu camí cap al formatge de cabra i quan m'he apropat al prestatge dels refrigerats. La anònima xica s'ha quedat al meu costat , i inesperadament, quan s'adonat que jo estava allà, s'ha girat i m'ha dit:

- Hola, m'ha encantat com m'abraçaves davant de les llentilles i les cigrons.