dijous, de febrer 11, 2010

Prioritats

Quasi tots passem etapes de l'any amb més feina. Hi ha algunes ocupacions que tenen un ritme de treball més elevat que d'altres, no obstant això, a totes les feines hi ha cicles i mai vivim una línia recta, l sempre hi ha oscil·lacions (per sort).

Quan estem enmig d'una aquestes etapes de molta feina les tasques es van acumulant a un ritme frenètic, ja que per una estranya raó les feines inacabades atrauen a altres tasques. I aquest fet provoca la saturació de l'agenda. I davant d'aquesta situació, la recomanació que sempre m'han fet és: prioritzar. Agafar totes les tasques pendents i ordenar-les per establir un ordre i així poder completar-les sense caure en la desesperació.

Aquest mateix consell el vaig donar jo a una persona que vivia uns mesos de la seua vida on pensava que no donava coll a tot allò que li estava passant. Prioritza, prioritza, li deia jo, posa-li valor a les coses que has de fer i així podràs seguir endavant sense caure en l'angoixa.

Amb bona voluntat va acceptar els meu consell, i va comprar-se un bloc de post-it per apuntar totes aquelles coses que havia de fer. Aleshores va omplir els paperets i es va inundar la la taula de taques grogues, desprès va començar la segona fase: ordenar.

Des d'un segon plànol jo observava amb admiració aquella posada en pràctica del meu consell, i per uns moments em vaig sentir plenament satisfet. Em sentia com un mestre content amb el seu deixeble. Però de sobte, vaig intuir que hi havia un problema. Semblava que un dels post-its no tenia una ubicació clara en l'ordre de prioritats. Tant anava dalt, com baix, i de vegades es movia per quedar-se enmig. Vaig deduir que no ho tenia tenia gens clar, fins que definitivament es va girar cap a mi i em preguntà:

- Tinc un dubte, no sé en quin ordre de prioritat he de posar aquesta tasca?
- Quina tasca és?
- Estimar - em respongué amb aparent solvència.

Aleshores vaig pensar que havia dipositat excessives confiances en el meu consell ja que aquesta persona havia aprés que les tasques que es poden prioritzar, però havia oblidat que a la vida hi ha necessitats que estan per damunt de qualsevol jerarquia.

2 comentaris:

Vicent N ha dit...

Efectivament en base a l'acumulació de tasques i apunt de patir el col·lapse mental cal prioritzar, a la feina jo agafe l'agenda i escric un llistat de les coses que tinc que anar fent i "tancant", però estimar no cap en cap llista i menys a la feina, potser està a la llista de la vida junt amb ser feliç, tindre una família, tindre amics, madurar.., no se.. la llista de la vida de cadascú es ben diferent (no he pogut evitar somriure mentre escrivia la paraula "madurar", en conec alguns que encara estan verds, amb la peculiaritat que passaran de verd a massa madur.

Té la mà Maria - Reus ha dit...

fent una ullada al teu blog
salutacions des de Reus