L'estreta frontera del paradís

seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
VAE

Des de fa algunes setmanes pateixes un mal de costella ben dolorós. Tu creus que la causa és un mal bac que et vas fer unes dies. Però, en realitat aquesta aflicció que t'acompanyava nit i dia és un presagi. Tal vegada no has volgut veure els senyals, has preferit mirar cap altres llocs, però, tard o d'hora el destí espera.

I aquest matí ha arribat el moment. Ja feia temps que no tet senties afora del paradís, però aquest matí, sobtadament, has estat expulsat per assaborir el regust amarg de la humiliació. A la nostra terra, la frontera entre el paradís i l'infern és tan estreta que tu l'has creuat hui sense adonar-te, i, inesperadament, has presenciat com et convidaven a redimir-te, com et menyspreaven amb el gest prepotent.

Tal vegada, no fa molt de temps, quan valies ben poc, hauries capitulat davant la prepotència. Tal vegada hauries oferit el bescoll com un animal abatut. Això era quan no tenies forces, quan les llargues travessies exhauriren els esperits més fornits. Però ara, tot és diferent.

Ara, quan vinguen a escopinyar els teus principis, a maleir el teu compromís, a riures de la coherència dels teus pensaments, a convidar-te a indefinir-te. Ara, tot serà diferent, perquè l'experiència viscuda t'ha portat a descobrir que tot això són banalitats. Perquè tu ja has decidit, fermament, que allò que val és la consciencia de no ser res si no s'és poble. Tu eres el poble dels teus pares, el poble dels teus avis, el poble que parla la teua llengua Tu saps ben bé que no es tracta només de paraules, sinó d'un patrimoni, inabastable, que és la més estimada herència que mai rebràs. I tu ho saps, eres conscient, i voldries que per uns moments aquells tempestuosos que tens al davant teu entengueren que allò no és qüestió d'insult, o d'una errada o d'uns quants milions d'euros. Es tracta de molt més, és tracta de la teua dignitat. "I tu, greument, has escollit".