Regals d'aniversari

Arribes, amb presa, al nostre encontre. Tal vegada de camí has dubtat si jo encara estaria esperant-te. És tard. Però especialment un dia com hui, jo havia de ser-hi. En aquest temps d'espera he començat a escriure més d'una vegada aquest post, intentant trobar les paraules que provocaren l'esclat narratiu, però no ho encertava... i de sobte, un missatge al mòbil ha esdevingut suficient motiu per fer sonar l'alarma del deler: ja venies.

He de confessar-te que mentre t'esperava he anat embolicant aquest regal. I en aquest procés manual, de nou, he sigut conscient de la meua poca destresa a l'hora d'embolcallar paquets. Tal vegada, per aquest motiu, he aprés a valorar més l'interior que l'exterior, perquè a la fi, els farcells de paper sempre acostumen a acabar en algun poal anònim d'escombraires i el contingut sobreviu millor a tot a aquest ritus.

Però, ara que ja has arribat és el moment de celebrar el teu aniversari. Et done primer una capsa, i la mires de reüll, "Ja t'imagines el que és, no?" et pregunte poregós de la teua resposta. I tinc temor perquè si ho encertes em desmuntaràs la sorpresa. "No, no tinc ni idea", em respons mentre, poc a poc vas llevant el paper. Finalment descobreixes que el regal són unes sabates que fa algun temps vam veure en una botiga. "No m'ho esperava", em dius, "però m'agraden molt". Són del teu número, malgrat això mantinc la incertesa si et faran malbé els peus, com et passa amb moltes de les teues sabates noves. Examines amb deteniment el teu regal i pense que aquestes sabates són alguna cosa més que tela i goma encolades. Probablement siguen una inconscient invitació a fer camí, a emprendre viatges sense agència, a recórrer vials sense carrils, a marcar rutes inexplorades i tal vegada a perdres per algun caminal. Tant de bo aquestes sabates mai et feren mal als peus, però sóc conscient que fins i tot el millor calcer del món en algun moment et pot arribar a provocar alguna rascada en la pell. Són les conseqüències indefugibles de l'ús i de la desgastada quotidianitat. Només hi ha un calçat que mai et farà cap ferida: aquell que mai et posaràs. Però, no és aquest el cas, i per això et pregunte innocentment: "Et les vols provar per veure com et van?"

Ja amb la sabatilles posades seus enfront de mi, i agraeixes, de nou, el present. Però la meua delectança voldria anar més enllà, i fer-te un segon regal on posar la ferma actitud de voler progressar, la complaença engrescadora de veure't somriure, la felicitat de creure en les utopies, el goig dels minúsculs miracles diaris que s'emmirallen en els teus ulls. A tot això, hi afegiré una llibreta sense última pàgina per escriure la llista dels desitjos per complir . També voldria que em cabera en aquest regal l'enyor amarg de la terra, els secrets que mai et diré, els desassossecs que em desperten algunes nits i sobretot la tendresa que alimenta aquesta creença de sentir-nos eterns.

I per posar tot açò he trobat una caixa xicoteta, on crec que hi ha suficient espai. Tu camines per l'habitació per comprovar que les noves sabatilles no et fan mal als peus, i jo, mentre, embolcalle el segon regal amb aquest grapat paraules, de nou amb poca destresa.