dimarts, d’abril 12, 2005

Apocalíptic desintegrat

Un personatge que em ronda pel cap aquest dies és el Hitler. Ja avise que no aportaré res de nou i tampoc tinc cap intenció d’ofendre. Per diverses raons, aquest dies s’han trobat a la meua llista de lectures recomanades els textos d’ètica i la història de la Segona Guerra mundial . Per a la història queda el personatge de Hitler com el gran culpable de totes les barbaritats que passaven a l’Europa central. No seré jo qui li lleve cap gram de culpa.. la mereix tota i més.

Però, em pots dir que si a 30 quilòmetres del teu poble posaren un camp de concentració i ‘’extermini, ningú sospitaria del que passava darrere dels murs. Impossible. Per tant, hi ha més culpables dels que apareixen als papers...

Hi ha coses que no em quadren per molt que la història vulga descriure. Com alguns historiadors que destaquen que alguns nazis eren persones(un nom que jo ja pose en dubte) i a més força intel·ligents i amb sensibilitat per l'art. No ho puc entendre. On està l’explicació raonable d’aquest controvèrsia? Tal vegada una explicació vàlida puga ser l’el·listime portat fins a les últimes conseqüències.... Però em sembla que no pot ser així perquè aleshores haurien tsi de debó foren el·litistes haurien tingut en compte la gran quantitat de jueus carregats d’intel·ligència i de genialitat per les arts....

El problema de tot açò es quan més m’hi pose més por tinc. Ara no hi camps d’extermini a prop de les nostres cases... però hi ha gent que per ser d’un altre color de pell, o per parlar un altra llengua la deixem morir amb la nostra indiferència... i això si que passa ben a prop de les nostres cases....

Si per una d’aquelles es produira una veritable crisi econòmica per la inversió desmesurada (crack del 29) no sé com podria acabar açò...

Com diria Eco... hui estic “apocalíptic”