Els territoris de la memòria són espais que no podem permetre el luxe de perdre. Per tant, davant els atacs d’oblit que patim és necessari prendre cada nit píndoles per recordar. Per a aquells que em puguen acusar de no saber tirar endavant, de viure sempre enyorant el passat i de sofrir un irreversible síndrome de Peter Pan. A tots ells els he de recordar que sóc un nacionalista utòpic.... i la meua pàtria és la meua infantesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada