dimecres, de gener 16, 2008

El sol d'Alacant i la tendresa

Aquest setmana, per qüestions de feina he tingut que fer més hores de cotxe de l'habitual. Un improvisat, però profitós viatge a la Universitat d'Alacant m'ha ajudat acostar-me per unes hores a la realitat d'algunes persones que viuen i treballen per dignificar el fet de viure en la pròpia llengua, la que han parlat al seu poble, en un entorn on sembla cada vegada més complicat. Molta gent de la Marina o de l'Alcoià s'aplega a la Universitat d'Alacant, i porten fins aquell territori privilegiat la cultura dels seus pobles. Aquest campus universitari realment sembla un paradís, per la ilusió que hi posen en la seua feina molts dels professors que allà treballen (com molt bé coneix l'amic Eugeni Alberola), i també per l'entorn arquitectònic que han creat. Passejar per allà al migdia i recollir el sol d'hivern ha estat tot un plaer, i m'ha servit per furtar-los un poc d'eixa llum esplendorosa, rítmicament brillant, enlluernadora que ens comentava Juli Capilla. Però, el paradís sap que està enmig d'un territori amenaçat, i quan tornes cap a casa et trobes de cara amb la realitat.

Però, els viatges d'aquesta setmana també han servit per accelerar el procés d'audició del darrer disc de Llach, Verges 2007. És l'enregistrament sonor del darrer concert que va fer el cantautaor català. Entre cançó i cançó va xerrar molt... tenia moltes coses a dir. Desprès del bany de sol alacantí, tonrnat a casa vaig patir algun tipus d'efecte secundari perquè no pare de donar-li voltes a a una reflexió que fa Llach abans de la cançó la tendresa. El cantant català ens recorda que les paraules que hui en dia estan tant d'actualitat com: competitivitat, efectivitat, boncopdecolzebendonat.. no ens poden donar mai la felicitat, mai. Perquè la felicitat es troba en paraules com tendresa, bondat... I acaba diguent que la nostra societat anirà un poc millor el dia que els nostres menuts quan els pregunten que volen ser quan siguen grans responguen" Jo vull ser bona persona".

He trobat la cançó Tendresa..

2 comentaris:

Emili Morant ha dit...

No he escoltat Llach massa voltes (ni tan sols en CD), però vaig tindre la sort de veure'l en directe en el Teatre Serrano de Gandia un 8 d'Octubre, poc abans que es retirara. I efectivament, xarra més que canta (la qual cosa l'ha exposat, merescudament, a la paròdia).

No sé quines cançons són les més conegudes o no (bé, a banda de les de "puny en alt"), però justament "Tendresa" em va agradar tant que la vaig aprendre al piano poc després (amb una partitura que vaig emprar a un company de feina) i així puc gaudir, de tant en tant, tocant-la. Que una versió instrumental, sense paraules, d'un bon lletrista (d'un poeta, quasi) encara done gust d'interpretar en la intimitat, per a un mateix, és el millor dels elogis que puc dedicar-li a aquest músic.

Anònim ha dit...

Ja saps la dita: "Alacant és important". I ho és pq és el nostre país -en forma part, vulguen que no. I la llum... La llum d'Alacant no té adjectius. No és un tòpic. Aneu-hi i ho comprovareu!