A l'altra banda

D'ací unes hores em despertaré, m'aixecaré i sonambulament em dirigiré com cada mati al bany. Em posaré davant l'espill i practicaré la rutinària ablució matinal. L'aigua és un bon antídot contra la feixuguesa de les parpelles. Hi haurà poca llum, ja que la foscor ja allarga el seus dominis a les primeres hores del nou dia.

Finalment, quan aconseguisca obrir els ulls descobriré que l'espill no em retorna la meua imatge. En compte d'això, davant meu apareixerà una desconcertant figura femenina que m'encisarà amb els seus ulls. Tot i que la reacció habitual hauria de ser la por o la sorpresa, no m'alteraré, jo restaré quiet, relaxat i amb un somriure compulsiu imprès a la cara. I sense dubtar, però també sense saber el perquè, li adreçaré unes paraules a aquella jove que em mira:

- Bon dia Alícia- li diré.

Amb el gest angelical i complaent del seu rostre en tindré prou per saber que m'ha escoltat. Aleshores, m'esperonarà:

- Ricard, avui és el dia. Has de creuar a l'altra banda. Has de vindre ací- em respondrà Alícia.

En aquesta ocasió, no podré evitar mostrar un gest astorat. Però, poc a poc aniré assumint el repte ineludible que m'acaben de proposar.

- He d'arreglar-me un poc, val? Dóna'm deu minuts i vaig- li sol·licitaré

No serà una resposta plenament conscient, seran unes paraules que es fonamenten en la plena confiança que tinc en ella. No m'aturaré ni un moment i començaré a preparar-me. Em dutxaré, m'afaitaré i triaré la roba adient. Em posaré un texans blaus i una samarreta blanca que em vaig comprar fa unes setmanes. Aleshores, tornaré davant de l'espill i em deixaré inundar per la pau que inoculen els ulls d'Alícia. Però, abans de travessar-lo em deixaré seduir per la por d'estar davant d'un abisme, i no podré evitar fer una darrera pregunta:

- Què trobaré a l'altra banda de l'espill?

I Alícia em respondrà:

- A l'altra banda et trobaràs tu.