Quina és la raó d’aquesta desesperació per voler esprémer el temps de vida? Vull aprofitar cada segon de l’existència?
Odie quan em diuen: “Has perdut el temps”.
Com que he perdut el temps? Això em posa de volta i mitja. I on va a parar tot el temps perdut? Tinc una premonició: jo crec que sota la platja de Xeraco hi ha un gran dipòsit amb de temps perdut. Tan de bo pogués arribar a ell per fer-me amb totes les hores, dies i anys que allà resten amagades, això si que és un tresor.
Tal vegada, aquesta dèria meua per la pèrdua de l’espai temporal posa en evidència que valor temps ocupa el primer graó de l’escala de valors. Puc perdre diners, partits, la cartera, una samarreta, fins i tot un llibre... però per res del món voldria perdre temps.
No obstant, en aquesta cadena de reflexions ara podria preguntar-me: I que és realment perdre temps?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada