dimecres, d’octubre 26, 2005

I tu, què vols?

Per a tots aquells que desprès dels darrers escrits pensen que ho tinc complicat per ser feliç....

M’agrada recordar que aquest viatge ja fa temps que l’he fet i que aquella destinació on penseu que mai arribaré (a ser feliç), ja fa temps que vaig estar, estic i estaré. Aquells que hem estat a prop del precipici sabem el secret que ens fa gaudir, com ningú, de la vida.

Seguint l’esperit de l’ètica aristotèlica i aprofitant els genials versos de Pere Quart us convide a viatjar per aquest codi (particular) cap a la felicitat:

http://talcomraja.lamevaweb.info/post/2724/36287

Sort i recordeu agranar la pols de la vostra casa pròpia ....

1 comentari:

marta ha dit...

M'agraden els textos, però em resulten un pèl abstractes: potser no deixes que el lector no s'acaba de ficar dins, resta un poc amb la mel a la boca. Això pot ser certament la intenció de l'autor, però per a crear núvols de música amb paraules cal haver passejat un poc més per la terra, no sé si m'explique. Els músics que toquen jazz, per exemple, abans de fer aquelles barbaritats han de saber tocar a la perfecció Haydn, Mozart, Beethoven o Rachmaninov. En tot cas, no vullc ser en absolut negativa. Es nota la bona fusta. Només cal traure-li un poc la punta. A tall de proposta, una reflexió: has mirat de posar-te en la pell d'un lector que et llegira sense conèixer-te? Què li voldries oferir? Què vols? ;P
En tot cas, no em faces massa cas. Les dones que s'acosten als trenta perillosament solen baixar dels núvols a la terra amb una batzegada considerable.