divendres, d’octubre 21, 2005

Perduda, però satisfeta

Paula s’havia cansat de viure. No m’ho volia dir però jo als seus ulls veia que alguna cosa no anava bé. No sabia cap on havia de tirar, si estava fent bé les coses, però és difícil saber si s’està navegant bé quan no és té cap destinaci. Crec que es trobava totalment desorientada. Davant l’aclaparadora quantitat d’esdeveniments que etsva patint havia decidit adoptar una actitud vital còmoda a curt termini però molt perillosa per a viatges de llarga durada, i la vida acostuma a ser un recorregut de moltes hores.

Quan encetem la nostra conversa, ella que ara ha decidit adoptar aquesta actitud davant la vida, però jo crec que la seua posició en el món ja fa molts anys que era aquesta. Ella no n’era conscient. La posició que Paula havia decidit prendre era la de deixar que les coses passaren, no forçar cap situació. Els motius que l’havien portat fins ací són difícils de concretar amb precisió. No hi ha un fet clau, com quasi sempre es tractava més d’una suma d’esdeveniments els que l’havien portat que hagués decidit comprar una entrada de primera fila per a l’escenari de la vida, feia mesos que estava al patí de butaques, però mai l’escenari.

Paula passava per un mal moment. Feia poc de tres mesos que l’havia deixat el seu xicot Portaven una relació de molts anys, d’eixes que cauen en la rutina sense que cap dels dos se n’adone, i que quan se n’adonen tampoc fan cap cosa per a rescatar-la. De fet, jo crec que van ser els darreres mesos d’estar ell quan va decidir baixar al aptí de butaques de la vida. Aleshores va escriure el guió del final de la aseua realció i va deixar que el seu xicot interpretes el monòleg final d’aquella convivència que portava camí dela tragèdia. Ella s’ho va currar. Sense adonar-se, alguns mesos abans del desenllaç de la seua relació va començar comprar, de forma conscient o inconscient, tot un complet repertori d’amics.per a bastir un armari que la pugues vestir al seu gust. Paula es va tirar de cap a un joc tan perillós com apassionant. Les regles les marcava ella: sio es trobava amb aquest ella feia del paper de comprensiva, a l’altre el maltractava en la indiferència per fer-lo rabiar més, i a un altre per a un altre decidia fer-se la misteriosa... Una completa desfilada de personatges que intel·ligent Paula podia interpretar.

Mentrestant, no deixava de ser la parella pacient del seu xicot, i aquesta va ser en un principi el seu punt de referència. Els fets es van anar precipitant i el joc inicial se li va escapar en algun moment del seu control. I el xicot va decidir escapar de la bogeria on estava apunt de caure, sense adonar-se de la vertadera magnitud dels fets que s’amagaven darrere d’aquella dona amb que estava fent l’amor.

Mentir és una droga, ofereix eixa angoixa inicial i al mateix temps el plaer d’estar per sobre de la persona enganyada. Paula ho tastar i es va quedar enganxada. Com una epidèmia la va anar encomanant per allà on passava sense deixar indiferents a aquells que es deixaven seduir per les seues paraules. La demiúrgica platònica es tan plaent com perillosa.

Quan ens vam trobar estava en un punt difícil. Feia algunes setmanes que tenia la sensació d’estar perduda. Perduda però satisfeta, em va dir. Satisfeta amb tot el que havia fet però alhora angoixada per la sensació de tot allò que havia deixat passar.

- Què vols que et demane?

- Un tallat amb sacarina—li vaig respondre

Va anar a la barra i es va demanar un poliol i el meu tallat. Es va girar i em va fer eixa cara que em va fer intuir que no tenia massa ganes de viure. Va tornar amb les tasses i començà a contar-me la història aquesta del que li havia passat en els darrers anys. Era tard per a mi i massa prompte per ella.

1 comentari:

El buti ha dit...

Ací la roïna és ella...? Això sembla desprendre's del text, més que res per la premeditació amb que va recaptant "nous amics"... Al meu entendre aquesta premeditació de Paula és un simple mitjà de defensa perquè veu que el seu xic li falla, i es cobreix les esquenes per a quan li falle totalment (inclús tal volta pot ser que ho faça inconscientment).

Bé Ricardet, m'ha agradat bastant, però mira de fer una ullada al text abans de publicar-lo, hi ha moltes errades que més que ortogràfiques són per la manca d'una revisió posterior.

Seguim, amb Paula o sense ella, però seguim.

I com diria un personatge valent, salut i llibertat per a tots, ala!!