El feliç engany

Acabe de complir 29 anys. Segons les informacions de ma mare al voltant de la 1:30 de la matinada de l’any 1977 vaig vindre a aquest món, una hora que segon ella avançava que seria un xiquet queli agradava la nit. Tal vegada és que em vaig creure que les coses interessants passaven a partir de la 1:30 de la matinada i per això m’he quedat amb el vici d’estar despert quasi sempre a aquestes hora, és l'hora de que passen coses iontressant, com nàixer, i jo nopuc estra domint. Supose, que a les pròximes 24 hores ja tindre més temps per pegar-li algunes voltes a això d’estar ales portes dels 30.

Però en aquest moment em queda al cap una altra qüestió que parlàvem aquesta nit al sopar. Un home intel·ligent i ple de creativitat ( i també molt atractiu) està lligat de cap, i possiblement també de peus, a una relació de parella condemnada al desficaci. Ell sap que en el seu llit dormen més de dos persones. Tot i això no pren cap decisió dràstica. Es deixa dur i suporta estoicament la situació. És aquesta la nostra actitud davant del grans problemes? Preferim viure enganyats però suposadament feliços sense enfrontar-nos a la realitat?

Fent una llista improvisada de persones que sé que es troben en aquesta situació he de reconèixer que apareixen molt més dels que pensava en primera instància. Però el que més em preocupa és adonar-me que jo també he estat en eixa llista imaginària (encara estic?) que he fet mentre em servien el cafè del temps amb sacarina en la terrassa del bar on sopàvem aquesta nit.

Probablement no siga altra cosa que una qüestió de supervivència i de por. En eixos moments et sents com un xiquet que està sol en l’habitació mirant una pel·lícula de dibuixos animats i s’ho està passant molt bé. I de sobte tens la percepció que hi ha algú amagat dins a l’armari. Un monstre? Però decideixes no obrir la porta i continuar sent feliç mirant la pel·lícula. Per a què malbaratar aquest moment amb preocupacions i desficacis si es pot ser feliç mirant cap a un altre lloc i obviant el problema.

Cal sobreviure i tirar endavant; no obstant, la veritable complicació arribarà si el monstre decideix obrir la porta i agafar-nos d’esquenes mirant cap a un altre lloc.