Finestra de conversa permanent

De vegades tenim la sensació que tenim converses obertes que no hem tancat . Fa unes dies que pense en un amic de València qual fa molts anys que no he tornat a veure. De fet, farà poc mes de 6 mesos els meus van trobar una nota manuscrita que la van tirar per baix de la porta del pis de la platja. Era el meu amic Vicent que em donava el seu telèfon per que em poses en contacte amb ell. L’única referència que tenia de mi era aquell pis, que per sort els meus pares encara mantenen, el seus els van vendre i ja no he tingut cap punt de contacte amb ell. Doncs resulta que és dissenyador gràfic a València, on intenta obrir-se camp en aquest difícil món. He pensat que podria donar-li una oportunitat en Andana Edicions, però encara no tinc cap projecte adient al seu perfil com a dibuixant. Però tinc la sensació que amb Vicent tinc una finestra de conversa oberta del messenger on sempre ens quedem coses per dir.

Aquesta trobada inesperada ens pot fer pensar en la necessita de tindre punt de referència per a trobar a aquelles persones que no volem perdre. Què passaria si s’esborrarà la nostra agenda del telèfon mòbil? O Si perdem la nostra agenda de telèfons? Quins telèfons recordem de memòria? Són aquestes les persones importants d ela nostra vida.

Una situació curiosa és quan anem a grans centres comercials o on hi ha molta gent. M’agrada molt aquella situció que diguem. Si ens perdem ens trobem en aquest punt (al costat d’un banc, d’una farola, una cartelera....). Aquell lloc esdevé el punt de referència en cas de pèrdua, allà és on sabem que sempre trobarem a l’altre. A la vida crec que també tenim punts de referència on sabem que sempre podem trobar a les persones que ens importen.