La primera nit de juliol, nit de xafogor i solitud. Les hores esbiaixen els incomplets silencis que anuncien l’ensopegada amb l’estiu. Ara que vinc de la terra de les fonts d’aigua freda i passat enlluernador, ara que sense adonar-me m’he quedat nu i sol, en aquest mateix moment em recorre un tremolós llampec de desig que em convida a escapar-me per a banyar-me els peus descalços a la font, a recórrer amb les mans la suau superfície de les seues aigües, a escoltar el dolç xiu-xiu que suggereix que tanque els ulls per dir-me a cau d'orella: "deixa't portar amor meu".
Aquestes primeres hores de juliol m’abrace al record d’una font com qui es llança d’esquenes a la terra per sentir la humitat dels melangiosos camps de tarongers. Aquesta nit, em submergisc en les seues aigües fredes i òbric la boca de bat a bat per empassar-me l’oblit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada