Cada dia estic més convençut que la literatura pot esdevindre una religió per a certes persones. La darrera conversa amb els textos d'Helene Hanff semblava el darrer esglaó per a confirmar aquesta agosarada teoria. I cada vegada que escoltava les paraules d’aquesta nordamericana em sentia més identificat amb la devoció absoluta per aquells manolls de papers tacats de tinta. Em preguntava on podien estar les raons d’aquella creença desmesurada en la paraula escrita, però em sembla que com a bona religió tot és qüestió de tindre o no tindre fe.
El món dels llibres és un món singular, és la pròpia creació d’un fictici entorn on pots escollir ser feliç, plorar, somiar, conèixer la realitat, patir, morir, viure enternament... viure eternament embolcallat en papers. Aquesta passió per ser demiürg és el desig més plaent i alhora el pitjor dels càstigs perquè el què crea pot escollir i per tant pot encertar però també pot equivocar-se. Un desig i una condemna tan orgàsmiques.....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada