Encetar un camí mai és fàcil... de fet ara em ve al cap les tantes i tantes teories que he escoltat sobre la importància de les primeres frases d'una novel·la.
Finalment, em decidiré a tirar per la directa... per una confessió, evidentment del secret d'un altre, per a donar un poc de força al principi. La confessió és sobre els principis de les naraccions: Un desconegut editor (tot i que ple d'amor propi) va confessar que quan feia de jurat d'un premi de novel·la només llegia les primerés pàgines dels originals que li arribaven i amb això ja en tenia prou.... El resultat va ser que van donar el premi a una novel·la que començava molt bé però que tenia un final desastrós...
Amb aquesta confessió vull desmitificar la importància dels inicis de les narracions...
Alé! Ja està fet el primer! Amb l'avantatge que ací no cal fingir que ens ha agradat, perquè quasi mai es gaire bó el primer...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada