Quan passen alguns anys,
Ara per ara, és una idea que no els passa pel cap, perquè ara estan plens d’eixe desassossec que ompli quan s’està enamorat, eixe desassossec que no et deixa fer cap altra cosa que no siga pensar en l’altra persona. I es criden per telèfon, s’envien missatges al mòbil, s’escriuen e-mails, es regalen poesies i es miren als ulls amb complicitat. La felicitat es troba en viure el moment sense pensar en el futur, perquè a poc que pensem ens adonem que qualsevol bon moment de la vida sempre té l’esguard de l’adéu al clatell. És com eixe abandonat gos flac que vagabundeja per la carretera, i corre cap una banda i altra enmig de la fosca nit entre alumenades i clàxons de efímers automòbils que li portaran
Per això, la felicitat no vol saber res del futur, per això
Però passaran els anys i vindrà l’adéu.... com així ha de ser...i sonarà una cançó de Llach que ens acostumarà al gest correcte i l’absència. I aleshores, quan arribe eixe moment es creuran pel carrer i diran eixa salutació curta i de cortesia: però, sentiran a dintre la indiferència que demostren a les seues paraules. Tal vegada és impossible descobrir que s’amaga a dintre seu... No sé si encara conservaran el record d’aquells dies, si encara mantindran viva la devoció pel mite que deixen els amors platònics. Perquè l’amor de
Acaba de sonar la música de Llach i ara em ressona una canço del Serrat que diu allò de que no hi ha res més bell què el mai hem tingut, res més estimat que allò qu`r vam perdre... En aquest cas, crec
No sé si es trobaran en més ocasions, jo només els escoltaré en aquesta ocasió, tal vegada hi ha moltes altres amb acomiadaments semblants, o sense acomiadaments. Tant fa. Supose que el que més em capfica és saber que pensarem quan d’ací uns anys
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada