La dita popular diu que hi ha mirades que maten. Però també hi ha silencis assassins. Tots dos són criminals reconeguts però cadascú té el seu sistema. La mirada es recrea en la ganivetada directa. A ella el que li agrada és veure brollar la sang del pit de
Per l’altra banda, els silencis prefereixen un altre modus operandi. Aquests homeiers fan de l’asfixia el màxim plaer. Una estudiada taciturnitat escanyant la boca de la víctima és la millor forma de callar la seua veu per sempre. El silenci no fa esclatar ni crits, ni arraps, ni deixa cap taca de sang. El silenci és un assassí pulcre i pacient.
1 comentari:
Aquest comentari no va per a Assasins, sino per al text anterior, el que passa és que no se com collons anotar-ho on toca (açò de la informàtica me pot...)Jo no ho havera expressat millor. I a mes, afegir a eixes pors que comentes (raonables, comprensibles i naturals), la por de saber si la carta que estas jugant és la correcta, la definitiva, la única que pots jugar. En fi, que molt bonico. Molta por.
Publica un comentari a l'entrada